Montgrony

Potser degut a la ressaca del Trail de l’Emmona, el diumenge següent vam anar de Gombrèn a Montgrony. En el trail aquesta part del recorregut que vam reproduir tocava fer-la a la nit així que en aquesta ocasió, com que era de dia, les coses es veien diferents (això segons el meu pare, clar).

Un cop a Montgrony no vam pujar al coll de Coma Ermada com en el trail sinó que ens vam dedicar a fer un recorregut turístic circular fins al Forat de St Ou. Fins allà cap problema i fins al coll Roig tampoc cap problema però després el meu pare va veure unes roques i va decidir que hi pujaríem per esmorzar allà tenint vistes però un cop allà hi havia unes roques encara més amunt i, clar, doncs cap a les altres roques, i després evidentment hi havia unes altres roques encara més i més amunt i, vinga, cap aquelles roques i... allà ens vam quedar. I la baixada... va ser d’aquelles ens les que vaig maleir-ho tot i tothom però que, un cop feta, em vaig quedar a gust perquè si per pujar a les roques ja vam improvisar el camí doncs per baixar-ne ja ni recordo què vam fer: semblava que hi havia un caminet però després resulta que quedava tallat... vam anar a parar a un bosc ple d’arbres i arbustos i el meu pare va dir que avall hi havia el camí així que, apa!, pel mig del bosc fins a trobar el ditxós camí! el Bitxo semblava una serp anant pel terra arrossegant-se perquè sinó havia de saltar massa per evitar els arbustos i el pobre va acabar amb tot de branquetes i merdetes enganxades al pèl, vaja, que va acabar disfressat d’arbust, i jo vaig acabar amb alguna trompada d’alguna branca d’arbre a la cara, amb esgarrinxades d’arbustos a les cames, etc. Coses que passen de tant en tant.