El diumenge 18 de juliol vam pujar al Puigmal per enèssima vegada per veure la IV Cursa Olla de Núria per primera vegada http://www.unioexcursionistavic.org/
La pujada al Puigmal de tots els curiosos va ser una visió única: com que érem molta gent, semblàvem formiguetes, fent camí uns rere els altres. Nosaltres vam pujar força ràpid, avançant tots els que pujaven caminant. Evidentment, els que pujaven corrent ens avançaven a nosaltres i, fins i tot, ens va avançar un noi que feia canicross. Vam anar tan ràpid que, un cop dalt, vam haver d'esperar-nos una hora abans no van començar a passar els corredors. I, quin vent! Pujant ens desviava del camí de lo fort que era i, un cop dalt, quin fred que feia venir! Uns nois ens van tirar una foto i van riure del Bitxo perquè el pobre un moment tenia els pèls tapant-li la cara i un altre moment feia cara de velocitat.
La gent va animar sense parar els corredors. Nosaltres vam mirar la cursa desde certa distància, arrerecerats en unes pedres per no patir tant els efectes del vent. Vam veure el number one Kilian Jornet i tota la resta de corredors. Alguns aparentment arribaven sencers al Puigmal i d'altres patint una mica però, al veure els ànims de la gent, semblava que es recuperessin. Jo més d'un cop em vaig preguntar: com poden portar aquest ritme per aquestes muntanyes?
Impressionant la senyera que van posar als últims metres d'ascensió al Puigmal. I impressionant l'helicòpter que sobrevolava la cursa. Més d'un cop va sortir de darrere del Puigmal però tant a tocar que era com si fós una persona més i amb la porta oberta per captar les imatges de la cursa. Semblava que estiguéssim dins la sèrie Equipo A a punt de pujar a l'helicòpter per escapar de vés a saber què.
L'any que ve hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada