El darrer diumenge de juliol, el meu pare, animat per en Lluís i després d'haver fet el seu primer tast a la Badia de Tossar de Mar, va decidir fer aquesta travessia de 1.500m.
A l'Estartit vam trobar-nos amb els nostres coneguts que feien la travessia: el meu pare, en Lluís, la seva germana Mariona, la seva tieta Tere i la Carme, una amiga de la seva tieta. Nosaltres (ma mare, en Genís, jo i la família d'en Lluís; més tard vindrien també els germans del meu pare) vam deixar als "valents" al Port, on havien d'agafar un vaixell fins a les Illes Medes (punt d'inici de la travessia) i els vam esperar a la Platgeta del Port (el lloc on arribaven).
El primer només va tardar 17m 49s! Dels nostres, la primera en arribar va ser la Mariona, seguida de molt a prop per la Carme (que va guanyar un premi en la seva categoria), després en Lluís, més tard la Tere i finalment el meu pare que va fer una entrada triomfal. La gent va aplaudir els primers i els últims, els pobres del pelotón veien a una munió de gent curiosa però no eren gaire ovacionats. Doncs això, que l'arribada del meu pare, al ser últim o 640è amb un temps de 1h 20m 5s, va ser tot un espectacle: va ser tant o més aplaudit que el primer i va arribar escortat pels caiacs que controlaven la travessia des del mar, jajaja
Vegeu la crònica i les fotos d'en Lluís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada