Nooo, no he fet una marató, je je je, de moment això de córrer no ho domino... Tot va començar quant fa 2 anys vam fer la Pica d'Estats i vam flipar veient gent que corria amb un dorsal. A l'arribar a casa vaig estar buscant per internet quina cursa havíem presenciat però no vaig saber trobar res. I, l'any passat, quant no tenia en ment ni la Pica d'Estats ni la cursa que hi havíem vist, va i vaig anar al Saló del Senderisme i en allà em vaig assabentar de la Marató del Montcalm que té lloc dins el FESTIVAL DE MUNTANYA DE L'ARIÈGE a l'igual que diverses xerrades, diversos actes d'animació, un trail, una cursa infantil i la caminada a la qual vam participar nosaltres.
Així, doncs, si fa 2 anys vam fer la Pica d'Estats pel nostre compte i per la banda de Catalunya, amb la "Randonnée" (o caminada) paral·lela a la Marató del Montcalm enguany hem fet el Montcalm que és el cim més alt de l'Ariègie i la Pica d'Estats que és el cim més alt de Catalunya (i un extra, el Pic Verdaguer) per la banda de França i sota una perfecta organització i un immens desplegament dels nostres veïns francesos.
 |
| Pica d'Estats 2009 |
Doncs els 4 vam marxar divendres a la tarda amb el cotxe a petar cap a Auzat (després de que jo acabés de treballar, sinó haguéssim pogut aprofitar més els dies i veure més coses). Van ser unes 3,5 hores de cotxe. La veritat és que estàvem una mica desorientats sobre com aniria tot plegat perquè hi anàvem amb un munt de dubtes perquè a la web hi havia poquíssima informació (i els vaig enviar un mail amb algunes preguntes i les seves respostes van ser a sac sí/no, jo que m'esperava alguna mini explicació!) i perquè la inscripció l'havíem fet 1 mes abans des de casa d'una manera una mica rudimentària (enviant el formulari d'inscripció amb una carta postal i fent el pagament de la inscripció amb un gir postal). Ara bé, el dia de la caminada un 10!
Vam arribar a Auzat (el poble on s'organitza la marató, la caminada i tot plegat) cap allà a les 21:00. A aquelles hores vam trobar el càmping tancat i el punt de recollida de dorsals també. Sol·lució: vam "copiar" algunes tendes i vam instal·lar la nostra al camp de futbol (no dins el terreny de joc però sí dins el que envolta el terreny de joc); vam treure el cap a la "pasta party" i en allà ens van dir que l'endemà podíem agafar el dorsal a partir de les 04:30 i a les 05:30 un autobús fins el punt de sortida (a la web no deien res de l'existència d'un autobús, nosaltres pensàvem arribar-nos al punt de sortida amb cotxe i en allà agafar el dorsal, sort que ho vam preguntar!).
Entre els nervis i que ens vam haver d'aixecar d'hora, la veritat és que no vam dormir gaire... Però ens vam aixecar ben desperts perquè hi havia ganes de fer la caminada! La recollida del dorsal va ser ràpida i a més ens van oferir cafè i pastes per esmorzar. Seguidament a les 05:30 ben puntuals ens van fer pujar a diferents mini autobusos o furgonetes que ens van portar al Parking de l'Artigue, punt de sortida de la caminada. A les 06:00 també ben puntuals van donar el tret de sortida de la caminada. Teníem per davant uns 22 kms, primer una pujada de més de 2.000 metres i després baixar-la ja que l'anada i la tornada es feien pel mateix camí. Els de la marató feien el mateix que nosaltres però 20 kms de més perquè sortien d'Auzat, això vol dir que vam haver de deixar passar els 300 i pico corredors un parell de vegades (tant quant pujaven com quant baixaven).
La caminada molt ben senyalitzada, la gent més que amable i molts avituallaments. És cert que als avituallaments sempre hi havia el mateix (pa d'espècies, gominoles, orellanes, fuet i aigua sola / amb sucre / amb sal) però n'hi havia molts (just quant ens venia de gust fer un glop d'aigua ens en trobàvem un, realment no calia que ens haguéssim emportat la nostra cantimplora!) i , entre avituallament i avituallament, et donaven aigua i, entre aigua i aigua, hi havia gent de l'organització controlant que ningú es fés mal, que ningú es perdés, etc. En aquest sentit, tot molt bé.
22 kms no són molts però 2.000 m de desnivell positiu sí! Així que vam anar xino-xano, gaudint del paisatge (quina meravella de muntanyes!), prenent alè de tant en tant, deixant passar els corredors, fent fotos per aquí i per allà, aturant-nos als avituallaments per menjar i beure i per xerrar amb els voluntaris, etc. Total, que vam sortir a les 06:00 i a les 10:45 vam fer el cim del Montcalm, a les 11:30 el cim de la Pica d'Estats i, abans de baixar, vam desviar-nos de la senyalització de la caminada per fer el Pic Verdaguer. La baixada va ser més ràpida. Però un parell de vegades vam fer companyia a l'Antonio, un conegut de la Maria que corria la marató i que, com que estava accidentat, va haver de ser socorregut per l'helicòpter (es veu que que l'helicòpter va anar de bòlit perquè va haver de fer moltes sortides). Entre una cosa i una altra, no vam acabar fins a les 16:00, és a dir, vam estar 10 hores "perduts" per la muntanya. El primer corredor només va tardar 4,5 hores, flipant!!!
 |
| Refugi Pinet |
 |
| Montcalm |
 |
| Pica d'Estats |
 |
| Pic Verdaguer |
A l'arribada també ens van donar dinar, super bé! I vam tenir la sort que mentre menjàvem feien l'entrega dels diferents premis, així que vam tenir animació. També vam tenir dutxes! És fantàstic això d'acabar una caminada i poder tornar a casa havent-te dutxat i amb la panxa plena :) És una caminada per repetir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada