Aquest diumenge 11 de setembre ens coincidia la caminada de les Guilles de Tagamanet i la Makissada de Sils. Tot i que les caminades de les guilles ens agraden molt perquè sempre varien el recorregut i el fan molt xulo i els avituallaments estan molt bé, vam optar per la makissada perquè no l'havíem fet mai.
 |
| foto dels MAKIS en la que hi surt en Lluís i el meu pare |
 |
| foto dels MAKIS en la que hi surt el Bitxo, jo i en Genís |
Tenint present, tal i com van dir els organitzadors abans de donar el tret de sortida, que a Sils no hi ha muntanyes (cosa que vam trobar a faltar una mica), el recorregut va estar bé: s'ho van currar perquè només passéssim per pistes i corriols, vam fer 0% d'asfalt, una cosa sorprenent i molt d'agrair. Hi havia avituallaments amb només aigua per suportar la calorada que va fer, i a l'arribada hi havia entrepà, refresc i fruita.
Podíem escollir entre fer una ruta de 10 km i una de 26 km. El meu pare, en Lluís, en Genís, el Bitxo i jo vam optar per la llarga. I... de seguida vam flipar amb la velocitat de la marxa! En principi es podia fer caminant o corrent però de seguida vam adonar-nos que corredors i caminadors anaven fiuuu! tope ràpid! Vist això, al 1r avituallament en Genís va decidir continuar per la ruta de 10 km. La resta vam acabar els 26 km amb només 5 hores, és a dir, vam anar a 5 km i pico per hora i, tot i anar a aquesta velocitat, vam arribar últims, flipaaant! Vam caminar rapídissim, parant-nos lo mínim als avituallaments de l'aigua, jo em vaig menjar una barreta caminant per no perdre temps (el meu pare i en Lluís ni això), no vaig parar ni un moment a fer pipí, només parava "per força" quant havia de netejar el Bitxo d'arbusts que tenia enganxats al pèl perquè pogués caminar bé i després a córrer per atrapar al meu pare i en Lluís, sort que no hi havia gaire desnivell, bufff! què menja la gent de Sils per portar aquest ritme???
El Bitxo, entre que feia dies que no feia rutes llargues, la calor, la velocitat que vam portar i l'absència de parades, va anar tota l'estona esbufegant i va acabar esgotat. A l'arribada, després d'una remullada en una font, d'un extra de 2 botifarres, i d'uns 30 minuts descansant a la gespa, va tornar en sí.
En Lluís va anar amb la senyera tota l'estona per celebrar la diada. D'això se'n diu ser bon català, jejeje
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada