Pujada al Montsià

L'any passat vam fer la Pujada al Montsià i enguany l'hem repetit. Només era l'edició V però hi havia molts participants, i és que està molt ben organitzada i és una bona manera de gaudir del Delta de l'Ebre. Hi havia una cursa de 31 km i una caminada de 18 km, amb en Genís vam fer la caminada.

A les 8:00 hi va haver la sortida de la cursa i a les 9:00 la sortida de la caminada, després d'una ballada de gegants i d'uns quants petards. Tots els participants amb xip, per controlar-nos bé. Enguany la sortida/arribada no va ser davant l'ajuntament sinó en una plaça, perquè pels carrers històrics del voltant de l'ajuntament hi feien un mercat iber en motiu del cap de setmana ibèric. A la caminada, quasi la meitat de la gent va sortir corrents (com quasi sempre)! El recorregut va ser el mateix que l'any passat: els que van fer la cursa van arribar a pujar a la Torreta del Montsià, el punt més alt de la serra amb grans vistes al Delta de l'Ebre; i els que vam fer la caminada no vam recórrer tota la Serra del Montsià però déu n'hi do, vam gaudir de la muntanya, de les vistes al mar, del parc del Delta de l'Ebre, i del Massís dels Ports al fons. Hi havia avituallaments força seguits (sort, perquè feia calor!) amb begudes, fruites, xocolata, etc, i un entrepà a mig camí. Durant el recorregut vam trobar diversos cartells divertits posats per l'organització indicant per exemple una baixada xunga, que s'arribava a la darrera pujada, que hi havia unes quantes escales, etc. Petits detalls que fan que valgui la pena repetir la marxa. A partir de la segona meitat del recorregut, a partir de l'avituallament de l'entrepà, vam coincidir amb els darrers corredors, cosa que significa que cada 2x3 havíem d'apartar-nos per deixar-los passar; és impressionant veure'ls però és un pal trencar el ritme tot sovint per deixar-los pas, també és trist veure que hi ha gent que passa de tot i no deixa pas...

A l'arribada ens esperaven un munt d'obsequis (un diploma, una samarreta, un buf, una bossa, un sac de taronges, arròs Montsià, etc) i un dinar :) Ah! També sortejaven regals i... a en Genís li va tocar un petit bolso Reebok de noia, jejeje. Vam acabar més que contents, també perquè l'any passat vam tardar quasi 5 hores i vam ser bastant dels últims i aquest any vam tardar 4h 9m i vam ser dels del mig.