Normalment les nostres sortides són dominicals. Aquesta no ho va ser: ens va telefonar la meva cosina Núria dient que tenia mono de pujar al Puigmal perquè no ho feia des que era jove i que el dia escollit per complir tal desig era el dissabte 15 d'ocutbre i que si volíem anar-hi. Evidentment, no vam saber dir que no.
Vam anar-hi el meu tiet Jaume, la meva cosina Núria i el seu marit Feliu, el meu pare, el Bitxo i jo. Tot i que hi hem estat moltes vegades, sempre hi deixem anar un "oooh, que maaaco", i aquest cop no va ser menys. Dalt del cim, com de costum, un fred gèlid. I a la tornada, com quasi sempre, boira i/o núvols. Però, com sempre, un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada