dimecres, 4 d’abril de 2012

Costabona + Roca Colom

Després de la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades i abans de la Marxa 24 hores del Cap de Creus, volia fer una petita sortida. L'objectiu pel passat diumenge del papa, d'en Lluís Pratdesaba, d'en Genís, meu, i de rebot de la Duna i el Bitxo, era pujar al Costabona, un 100 cim. Però al trobar la carretera forestal de Setcases a Espinavell nevada-glaçada, vaig pensar que faríem no una petita sinó una petitíssima sortida. Com que el cotxe inclús amb cadenes patinava, vam decidir desfer el camí i provar-lo al revés, és a dir, agafar la carretera forestal d'Espinavell a Setcases, i la cosa va sortir bé perquè pel cantó d'Espinavell la carretera estava neta de neu. I, tot i que vam començar a caminar tard, al final vam acabar fent una gran sortida.


Quant fa uns anys vam pujar per primer cop al Costabona amb el meu pare ens van encantar les vistes als Pirineus, al Rosselló, a la província de Girona, i fins i tot al mar, però sense neu perquè era l'estiu. Diumenge va fer sol però el cel no va estar suficientment clar com per arribar a veure el mar. Tot i això, espectacular veure tanta neu i el Canigó, Bastiments, Gra de Fajol, etc. Tan ens va agradar que vam decidir anar a trepitjar més neu i ens vam anar animant, animant, animant, i vam acabar pujant també a Roca Colom.


Potser no vam fer gaires kms (ja no recordo quants, entre 10 i 15, crec) però sí força desnivell (uns 600 m+ en tan sols 2-3 kms) i amb neu (que fa que costi més caminar)! Vam deixar el cotxe a la Collada Fonda (està a la carretera forestal d'Espinavell a Setcases, ara en millor estat que fa uns anys) i, des d'allà, veient en tot moment el Costabona de 2.465 m, vam assolir-lo més o menys seguint unes tanques que pugen muntanya amunt, passant per les Roques d'en Marcer i la Roca Blanca dels Oms, trobant només una mica de neu. Dalt vam esmorzar, prenent el sol, gaudint de les vistes i del blanc radiant. Després en Genís va decidir tornar al cotxe i la resta vam decidir anar a trepitjar la neu que divisàvem. Vam baixar al Coll de Pal feliços per estar envoltats de neu però sobretot per poder-hi caminar. I aquí en Lluís va proposar: podem anar allà! I el meu pare va respondre: som-hi, però ràpid que és tard! I el ritme de la caminada, quant m'és costava avançar degut a la neu, va augmentar i "allà" que semblava a prop però que no ho era tant va acabar sent Roca Colom de 2.506 m. I servidora va acabar xopa dels peus perquè portava bambes. Per què portar botes si sempre volem trepitjar neu però com a molt acabem trobant-ne només alguns bassals? Doncs, Llei de Murphy, en aquesta ocasió sí que vam trobar neu! La tornada la vam fer passant per dalt de totes les puntes que vam veure, ep!, excepte el Costabona, que el vam voltar pel Coll de la Fembra Morta (quin nom!), superant algun tram amb gel.


Un començament desastrós, un destí sobre la marxa... tota una aventura! Sens dubte no cal anar gaire lluny per gaudir d'unes muntanyes d'infart! I d'uns companys imprevisibles!