divendres, 30 de març de 2012

9a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades

Dissabte vam fer molta feina. Gràcies a la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades, vam assolir dos 100 cims, la Mola d'Estat de 1.136m i el Tossal de la Baltasana de 1.202m, i vam aconseguir els nostres primers punts per la CCCR, 24.


No m'imaginava que prop de Tarragona hi podia haver muntanyes com les que he vist. Vam pujar a la Mola d'Estat o dels Quatre Termes, caracteritzada per les Tres Creus. El seu nom prové del fet que a uns 300 m al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc (o, antigament, Rojals, quan era independent de Montblanc), Vimbodí i Poblet (abans Vimbodí), Mont-ral i Prades, al punt anomenat "Taula dels Quatre Batlles". Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits. Hi ha unes vistes impressionants. I, poc després, també vam pujar al Tossal de la Baltasana. Si el 12/04/2009 vam fer el nostre primer 100 cim que va ser Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, 3 anys després en portem 33.



Seeempre m'apunto amb il·lusió a una marxa de resistència i seeempre el dia anterior i sobretot els moments abans de començar m'entra canguelis. Aquest cop no va ser menys. Dissabte ens vam aixecar a les 4:00 i no vaig poder evitar pensar que estava boja per aixecar-me tan d'hora i desplaçar-me amb cotxe durant 2 hores (amb en Genís fent de taxista, jejeje) amb l'objectiu de "matar-me" fent una caminada. Per sort, un cop donat el tret el sortida, tot aquests pensaments negatius sempre s'esvaeixen.


La Selva del Camp - L'Albiol

Només de començar, amunt, una mica avall, amunt, una mica avall, amunt, una mica avall, vaja, un trencacames per anar guanyant desnivell positiu poc a poc fins arribar a una carena amb bones vistes però per desgràcia cremada. Em va quedar una mala sensació al cos al veure la vegetació cremada i sentir l'olor a cremat. No m'agrada sentir bafarades intenses de colònia però en aquest moment vaig agrair que ens avancés un noi exageradament perfumat. Després de carenejar una estona per la vegetació cremada gaudint de les vistes, sorpreeesa!, literalment una paret per pujar! Curta, però intensa. I, com no, un fotògraf en allà per immortalitzar les cares de penúries de la gent. Un cop superat aquest "obstacle", aproximació fins al poble de L'Albiol on hi havia el primer control i avituallament després d'una pujada, bé, una forma de guanyar-nos la beguda, el menjar, i les paraules d'ànims dels voluntaris (la majoria dels controls/avituallaments estaven just després d'una pujada). Vam superar els primers 11,3 km amb 600 m de desnivell positiu amb 2 horetes, és a dir, vam arribar 1 hora abans de que tanquessin el control, per tant, havíem aconseguit 1 hora de marge per si ens perdíem o si m'agafava una pájara o si degut al cansament baixàvem el ritme, molt bé, vaig menjar feliç coca amb xocolata i coca-cola.


LAlbiol - Mont-ral

En aquest tram, després d'una forta baixada, vam trobar una acumulació de gent descalçant-se per travessar una riera així que, tot i que ens va fer mandra, els vam imitar. Fins a mitja cama ens va arribar l'aigua gelada! Ara bé, mentre ens tornàvem a calçar amb el meu pare vam pensar que potser no hagués calgut descalçar-nos perquè més avall d'on havíem creuat la riera hi havia unes pedres per on hauríem pogut passar. I aquest no va ser l'únic cop que la vam pifiar per culpa de seguir a la gent... Bueno, com a mínim, mullar-nos va anar bé pels peus! I, després de la baixada, com no, una pujada fins al poble de Mont-ral on hi havia el segon control i avituallament.


Mont-ral - Farena

Avall, una mica amunt, avall, una mica amunt fins arribar al poble de Farena on hi havia el tercer control i avituallament, amb un ruc petitó (en comptes d'un gos, jejeje).


Farena - Refugi de Cogullons

Aix, només van ser 5,1 kms però entre els 500 m de desnivell positiu i que ja portàvem uns 24 kms a les cames, aquesta era per a tothom la pujada temuda, la considerada pitjor pujada de la caminada. Vaig aconseguir fer-la dignament però això no treu que pensés "collons" amb els Cogullons. La zona del refugi xulíssima i, com no, amb bones vistes.


Refugi de Cogullons - Prades

Pensava que aquesta etapa se'm faria llarga pq certament, amb 11,9 km, era la més llarga. Però em va passar bé. Potser perquè en aquest tram vam fer els dos 100 cims, potser perquè va ser un dels millors trams de la caminada per les magnífiques vistes, potser perquè en aquest tram vam superar la barrera de la meitat de la caminada, potser perquè després de la pujada a Cogullons ara venia una mica de "repòs" alternant amunt-avall... A Prades hi vam trobar un boníssim entrepà de botifarra i una cosa que m'encanta, olives i patates, genial! En aquí hi havia un bus per si algú volia plegar.


Prades - Capafonts

Aquest va ser un tram ràpid per ser de pocs kms i a sobre de baixada.


Capafonts - El Coll

Era el tram que temia. I així va ser: 6,8 kms fets amb 2h 35m, és a dir, per culpa meva vam anar a 2 i pico kms/hora, però en el tram de pujada segurament a menys perquè en el tram de baixada vam esprintar... Un desastre, segurament més per culpa del meu coco que del meu cos perquè abans de començar el tram ja vaig pensar "merda, última pujada". Quasi en totes les caminades tinc un moment de baixón i en aquesta va ser aquí... I això que, juntament amb Cogullons - Prades, va ser un dels millors trams de la caminada pel paisatge: roques rares, coves, pura muntanya, segurament amb moltes cascades perquè sentíem molta fressa d'aigua... El papa anava fent fotos i jo anava agonitzant. Per sort, a l'hora de marge aconseguida al primer tram, hi vam anar sumant més temps de marge en els següents trams, així que ens vam poder permetre en aquest tram que jo afluixés...


El Coll - L' Albiol

Pocs minuts després de començar aquest tram, vam encendre els frontals perquè la nit ens va caure a sobre. I, degut a aquesta parada, vam ajuntar-nos amb uns quants participants, va ser d'agrair perquè normalment a la nit anem sols i sembla que si no sents algú al davant o al darrera no estàs del tot segur d'anar pel bon camí. Van ser només uns 3,4 kms i de baixada, així que va ser ràpid. A L'Albiol, després de molta coca-cola i aquarius, el caldo calentó es va posar súper bé.


L'Albiol - La Selva

Jo que estava contenta perquè al tram anterior ens havíem agrupat uns quants participants, en aquí no em va fer tanta gràcia perquè seguint a la gent sense parar atenció a les senyals va i ens vam perdre, i això que crec que sé on va ser que ens vam equivocar, en un moment donat em va estranyar que no continuéssim recte sinó que giréssim per baixar per una espècie de tartera però com que anava última vaig pensar que igual a davant hi havia una cinta que jo no veia. Total, que vam anar a parar a la carretera i després de molt debatre per on tirar i de mirar el mapa, vam seguir una mica carretera avall i per la nostra tranquil·litat vam trobar una cinta que ens feia deixar la carretera i endinsar-nos per una pista. Després d'aquest petit ensurt, el meu pare i jo vam baixar mega ràpid la pista, deixant enrere els altres. Al final vam acabar fent pista d'asfalt però quasi que millor baixar per asfalt que camins amb pedres com abans. Amb l'esprint d'aquest tram vam recuperar una mica lo perdut a Capafonts - El Coll.


Pel que he llegit, hi havia 540 inscrits i 431 vam arribar, un 80%, està molt bé. Jo n'he quedat molt contenta perquè els avituallaments eren abundants i variats (coca-cola, aquarius, sucs, aigua, caldo, fruita, fruits secs, xuxes, coca, entrepans), els voluntaris absolutament tots molt simpàtics i animant molt, a mi m'atrau anar a llocs nous però si descobreixo que són xulos encara més, de pista asfaltada només en vam fer al tram final, no sé, tot molt bé. Fins i tot el temps es va portar bé, va fer sol però no xafogor. Bé, la dutxa freda del final no tan bé, tot i que va anar bé per reanimar el cos. Això jo perquè el meu pare sí que va poder dutxar-se amb aigua calenta.

Durant tota la marxa vam anar alternar-nos amb una parella (inconfusible perquè ella era una estrangera rossa) que retrobarem al Cap de Creus. Tothom té la seva estratègia o el seu ritme... Jo intento seguir un ritme constant, bé, a la baixada tiro una mica menys i a la pujada una mica més, i el meu pare s'adapta a mi tot i que aniria més ràpid. Doncs l'estrangera rossa a les pujades anava mooolt a poc a poc i a les baixades súper ràpid, i la seva parella s'adaptava a ella, així que a les pujades els avançàvem nosaltres i a les baixades ens avançaven ells. Hi havia una altra parella que anava més ràpid que nosaltres perquè que als avituallaments paraven molta estona, hi va haver qui va començar massa fort i després va petar... Hi va haver de tot. Fins i tot un gos que va fer tooota la marxa i no va pas acabar amb símptomes de cansament, tot un campió.


Per sorpresa i alegria meva, vam fer els 67,5 km i 4.900 m de desnivell de la marxa amb 15 h 25 m, de 7:00 a 22:25 (deixaven 17 hores per a fer-la), 0 ampolles i 0 agulletes, només un parell de dies amb cansament. Ara bé, em fa por punxar al Cap de Creus... Serà el primer cop que amb 2 setmanes de diferència faig 2 caminades de resistència i, si realment punxo al Cap de Creus, ja em puc replantejar el meu repte de la CCCR...



1 comentari:

Pere PeterPan ha dit...

Felicitats M.Carme i LLuís. Aquell negit abans de la sortida és una gran veritat.
L'exit en part a aquestes semarretes de Guilleries tan xules que porteu.... comença a fer calor je je!!
Una abraçada.