dissabte, 28 d’abril de 2012

Pels camins dels matxos

Per fi, aquest any, vaig aconseguir inscripció! Però només pel papa... No em vaig atrevir a agafar-ne una per mi perquè sinó hagués tingut 3 diumenges seguits de CCCR i em semblava massa pel cos. I vaig descartar "Pels camins dels matxos" i no una altra perquè vaig pensar que els cims per on passa, tot i que són xulíssims, ja els conec... Ara bé, realment especial deu ser aquesta marxa perquè amb 3 hores van esgotar les inscripcions, jo la vaig aconseguir uns dies més tard a la repesca, que només va durar 8 minuts.



Característiques:
62,82 km
6.360 m desnivell
El recorregut, amb sortida i arribada a Torelló, passa per 3 cims: Bellmunt, Puigsacalm i Cabrera (bé, hi ha la opció de fer només 1 o 2 cims)

El papa va fer un temps de 13h 34m (deixaven 15 hores com a màxim), així que la seva velocitat mitjana va ser de 4,63 km/h. Va acabar content perquè va dir que l'organització havia estat correcta i que sí, que la marxa és dura, com a ell li agrada (eh?), i es va sorprendre positivament perquè, tot i conèixer l'entorn, la marxa el va fer passar per llocs que desconeixíem i es veu que molt xulos. Tot i tenir sempre gent davant o darrera va anar sol excepte al final, que va compartir kms amb un noi de cap allà a Tarragona. Ah! Com a curiositat, dir que un invident va fer la marxa!





A prop del Puigsacalm
A prop de Cabrera

Aquí algunes estadístiques de participació i temps, extretes de la web de l'organització. I el diploma del papa.


Que jo no fés la marxa no vol dir que em quedés a casa descansant. Amb en Lluís Pratdesaba i el Bitxo vam acompanyar el papa en els moments de nervis, és a dir, a la sortida. I vam flipar perquè van ser més que puntuals, van donar el tret de sortida uns minuts abans de les 6:30, de seguida que van acabar el briefing. De retorn al cotxe vam veure com algú encara estava enmig de preparatius i, per tant, evidentment feia tard a la sortida.

Un cop vista la rapídissima sortida, ens vam acostar amb el cotxe fins a Joanetes. La nostra intenció era pujar al Puigsacalm pels ganxos, pel mateix camí que vam seguir l'estiu passat, per animar al papa quant passés per allà.

La veritat és que el dia pintava fatal, estava ennuvolat i hi havia boira. Només dir que abans de començar estàvem sota la muntanya però ni la vèiem. Jo hagués pujat per la Collada de Bracons perquè no les tenia totes, m'imaginava el pitjor: pluja enmig de la grimpada o que ens perdíem per culpa de la boira. Si és que sóc una queixica... Per sort, res de tot això va passar i a la baixada fins i tot vam tenir sol. Però no treu que no fós perillós el que vam fer...

Només de començar, sorpresa! El Bitxo es va aturar movent la cua feliç i quant el vam atrapar vam veure que davant seu tenia un immens teixó. L'animal en qüestió, que estava menjant, se'ns va quedar mirant uns segons i acte seguit va girar cua i se'n va anar sense presses. Llàstima que no vam tenir temps de fer-li una foto!

Bé, vam sortir de Joanetes, vam pujar fins al Barret, vam grimpar pels ganxos nous que, degut a la pluja dels dies anteriors, relliscaven com una mala cosa (fins i tot el Bitxo relliscava), i vam arribar fins a Sta Magdalena. Després vam seguir el camís dels burros que ens va unir a un tram de "Pels camins dels matxos" (als darrers metres de pujada al Puigsacalm que coincidien amb els primers metres de baixada del cim). Vam arribar-hi a les 10 i poc i, segons els meus càlculs, el papa no hi passaria fins a les 11:30. Així que vam fer temps veient passar alguns corredors, pujant al cim i baixant-ne ràpidament perquè hi feia molt vent, esmorzant i muntant una paradeta amb la senyera d'en Lluís, veient passar més corredors. Esperant se'ns van congelar les mans (feia vent, hi havia boira, de tant en tant semblava que el sol s'obria pas entre els núvols però no ho acabava d'aconseguir). Vam flipar perquè amb la congelació que portàvem a sobre no estàvem gaire per aplaudir ni animar però n'hi havia que pujaven tope frescos i ens deien bon dia i es compadien del fred que passàvem. Uau! Quin humor! Com els admiro!



El famós barret, amb la campana

Efectivament, el papa, quant passaven pocs minuts de les 11:30, va aparèixer al Puigsacalm i amb ell el tant esperat sol, jejeje


A la tornada, ara amb sol i les vistes que no havíem gaudit a la pujada, vam passar pel Puig dels Llops i, no sé pas com perquè no vèiem gaire clar el camí, vam arribar a l'esplanada de Sta Magdalena. Pel camí, un moment o altre havia de passar, vaig anar de cul per terra (bé, vaig quedar asseguda sobre una pedra molla i relliscosa) i a l'agafar-me a un boix per no anar encara unes quantes pedres més avall, vaig parar-me, sí, però el meu braç va fer una estrebada enrere, resultat: tota la setmana amb mal a l'espatlla, agreujat per la visita a l'osteòpata, és un nervi, així que en tens per 10 de dolor, em va dir. En fi, gangues de l'ofici. Més endavant, havent de creuar "tobogants/parets" de pedres molles i relliscoses amb el conseqüent perill de rodolar muntanya avall, vaig optar literalment per asseure'm sobre elles i arrastrar-me per creuar-les. Tot un espectacle, sí senyor. En Lluís anava dient: "Carme, no diguis que no és guai". Sí, sí, però no treu que no estigués cagadeta, pura adrenalina intentant no relliscar.

Vistes a Cabrera des del Puig dels Llops
I ara venien els ganxos vells fins al Barret! Per sort, aquesta part estava seca, no com la part dels ganxos nous, així que en Lluís i jo no vam tenir complicacions. Però, com de costum, vaig haver d'agafar el Bitxo a coll i inclús "suicidar-lo" algun cop. I és que per pujar un "tobogant/paret" de roca encara se'n surt bé (si la roca no rellisca) però a la baixada ho té més complicat. Sort que, tot i passar algun moment de por, al Bitxo no li queda cap trauma, i superada la dificultat continua tant panxo. Està clar que, en el fons, com a nosaltres, aquest puntet de perill / aventura o com li'n vulgueu dir li agrada. 

Superats tots els ganxos (els nous de pujada i els vells de baixada i tots els tobogants/parets) vaig respirar alleujada, estàvem vius! Ara només una darrera baixada, no per això fàcil, ja que està plena de roques i arrels d'arbres que cal superar, fins a Joanetes.

Tooota la muntanya que vam resseguir (Puigsacalm + Puig dels Llops + Sta Magdalena)
Potser vam ser una mica inconscients pujant al Puigsacalm pels ganxos i no per un altre camí, amb el dia que va fer... En sec no té cap dificultat, bé, la dificultat de pujar i de grimpar "normal", però en moll... Deú n'hi do! La prova la vam tenir quant de retorn al cotxe vam veure que no n'hi havia cap d'altre aparcat. Però vam anar amb compte (a poc a poc, agafant-nos contínuament allà on podíem, etc) i ens ho vam passar de conya.


Properament podreu llegir la crònica d'en Lluís aquí. De moment, hi trobareu les seves fotos i els seus vídeos. Bé, també us els deixo aquí els vídeos, perquè rigueu una estona:



El papa "Pels camins dels matxos", en Lluís, el Bitxo i jo al Puigsacalm, i en Genís entrenant-se per la Cursa de Policia. Va fer Manlleu - Roda pel camí Vora Ter i la tornada per asfalt, i després ho vam completar fent alguns kms pel Passeig del Ter. En total, 10 km.