dimecres, 2 de maig de 2012

10a Caminada Riudoms - La Mola - Riudoms

Tot i que no es pot subestimar, de les caminades de la CCCR que tenim pensades fer amb el meu pare aquesta és la més "light", perquè és la que té menys km i menys desnivell.

Inclús vam convèncer en Lluís Pratdesaba perquè hi participés. Després dels 30 i pico kms de la Matagalls - Vic i dels 40 i pico kms de la Rupit - Taradell, li tocava fer 50 i pico kms, així que Riudoms - La Mola era ideal. I la va superar amb èxit, sí senyor. Ara bé, deixant anar algun renec entremig, jejeje. Per un cop, no vaig ser jo la queixica, eh? Properament podreu llegir la seva crònica al seu blog.

Característiques:
52,5 km (segons la web de l'organització) / 54,9 km (segons la targeta de fitxar)
3.600 m desnivell acumulat (segons la web de l'organització, però no està clar)
nosaltres vam tardar 12h 36m (vam preferir la opció "Torre de Fontaubella" a la clàssica, per poder grimpar una mica)


En Genís ens va fer de taxista i ens va portar en cotxe tant a l'anada com a la tornada. La idea era que a l'anada dormíssim per compensar que ens havíem aixecat d'hora (a les 03:30) però evidentment amb els nervis ningú va aclucar els ulls. I a la tornada havíem de dormir per compensar el cansament però només ho vam aconseguir durant petites estones perquè vam anar comentant la jugada.

La veritat és que durant els primers 15 kms i els darrers 15 kms vam fer massa asfalt pel nostre gust, però, és clar, són els kms que hi ha abans/després de la zona muntanyosa i s'han de fer. Per sort, des del Castell d'Escornalbou fins a l'Ermita Mare de Déu de la Roca, guai. Sí, la part xula va començar després de pujar al Castell d'Escornalbou per una pista asfaltada, ja que després vam baixar-ne per un corriol, vam pujar al Collet dels Feixos (un gran parc eòlic), vam baixar-ne per acte seguit pujar a la Mola de Colldejou grimpant (per cert, vam ser de les poques persones que vam escollir aquesta opció, només 40 participants de 500! i, per error, un que anava darrera nostre i que no hi volia passar hi va acabar passant seguint els nostres passos, jejeje), després vam baixar i baixar i baixar, i vam pujar a un lloc impressionat, l'Ermita de Mare de Déu de la Roca, un lloc rocós vermellós, amb moltes cavitats i una ermita enfilada dalt una roca. A partir d'aquí, a fer kms sobre asfalt com al començament.

El temps ens va acompanyar perquè, tot i que dissabte havia plogut, diumenge no va caure ni una gota. I, com en totes les caminades que hem fet cap allà baix a Tarragona, avituallaments variats i abundants (feia temps que no menjava donnettes, amb lo bons que estan) i la gent molt simpàtica.

En aquí, sorpresa, vam retrobar a la rossa estrangera i a la seva parella que havíem conegut a la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades i que havíem trobat a faltar a la Marxa 24 hores del Cap de Creus. I també al gos de la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades, jejeje.

A part d'aquests coneguts, vam fer noves coneixences. Al cim de la Mola de Colldejou (que, per cert, ens compta pels 100 cims), vam conèixer una parella de cosins que, casualitats de la vida, feia temps que no es veien i va i es van trobar allà dalt. Ara bé, el cosí estava una mica enfadat perquè la cosina no l'havia saludat (perquè senzillament no l'havia vist). Va ser tot un espectacle sentir-los, jejeje