dissabte, 17 de novembre de 2012

11/11/2012 XVIII Marxa del Garraf


Característiques de la Marxa del Garraf:
45 km
3.214 m desnivell acumulat
918 participants inscrits
776 participants van arribar
El papa i jo vam fer un temps de 10h 28m
Obsequi: una samarreta tècnica màniga llarga (genial! perquè de màniga curta en tenim un munt però de màniga llarga no!)
Aquesta era la darrera caminada de resistència de la CCCR 2012 (snif, snif, snif)


Pensava que la història es repeteria i que com l'any passat ens plouria i trobaríem fang, fang i més fang, però no. A primera hora tot pintava bé, a mig matí van caure quatre fines gotes i, tot i que a partir de llavors la nuvolositat ja no va marxar, el temps només ens va amenaçar, no va acabar fent res de res. Així que vam poder divisar amb condicions el Parc Natural del Garraf i el mar que, a primeres hores del matí, era d'un bell blau elèctric. No sé si perquè estem més acostumats a veure muntanya que mar o perquè ens sabia greu veure tantes explotacions de pedra però vam acabar fent un munt de fotos al mar i poquíssimes a la muntanya...


A l'haver-hi tanta gent (900 inscrits), la veritat és que no esperava veure cares conegudes. Però va ser tot el contrari: vam fer els 10 primers kms de pujada fins al 1r control/avituallament amb en Pere i la Carme, poc abans d'arribar-hi vam coincidir amb uns de Sabadell que també participen a la CCCR, fent un petit descans en aquest 1r control/avituallament ens va aparèixer en Manel, després de baixar fins a la platja del Garraf va i al 2n control/avituallament trobem a l'Albert de Llançà que, per despedir la CCCR, acabava de fer una capbussada al mar (llàstima que ens la vam perdre!) i ens oferia bunyols de l'Empordà i un gotet de garnatxa (mmm!), a continuació vam fer un parell de trams sols però al 4t control/avituallament on hi havia un entrepà de botifarra vam tornar a trobar-nos a l'Albert de Llançà que ens va acompanyar fins al 5è control/avituallament, és a dir, vam fer el cim de la Morella amb ell i vam riure junts al patinar constantment al baixar-ne, i finalment la llarga baixada fins a l'arribada la vam fer sols però coincidint tot sovint amb cares conegudes de la CCCR (de Mataró, de Castelldefels, etc). Ah! fent cua a la sortida vam veure el gos que fa caminades de resistència i que feia temps que no vèiem! I resulta que també és campió individual de la CCCR, jajaja! A l'arribada, l'Àlex, un amic de l'Albert de Llançà, va i va treure de la seva motxilla dues ampotlletes de cava i rajoles de mousse de xocolata. Si és que tots estem contents d'haver participat a la CCCR però tots estem tristos de que s'hagi acabat... 


Tot i ser una marxa multitudinària, la veritat és que l'organització és perfecta. La sortida, tot i que cal fitxar, és ràpida, bé, al cap de no res s'ha d'anar en fila índia a l'agafar un corriol de pujada que ja no es deixa fins al 1r avituallament, al km 10 aproximadament, però només és aquest tros, després un ja pot anar al seu ritme i, enguany, per evitar molèsties als corredors, aquests han sortit primers. Els avituallaments estan molt bé (donuts, entrepans, xuxes, fruita, etc), si bé és cert que vaig trobar a faltar coca-cola en alguns d'ells (fins al final no vaig poder satisfer aquest meu desig). Senyalització perfecta. Ruta ideal per conèixer la zona, barrejant mar i muntanya. I voluntaris atents i sempre amb un somriure. Tot perfecte si no hagués estat pel meu nas a vessar de mucositat: vaig tenir algunes dificultats per respirar bé i vaig gastar un munt de mocadors (i més que n'hagués gastat si no els hagués hagut de racionar perquè m'arribessin per tota la marxa!).



Bueno, esperem retrobar les cares conegudes de la CCCR a la "festa" que organitzarà la FEEC a principis de l'any vinent o el dia menys pensat caminant per algun dels fantàstics racons del nostre país.

I després de la CCCR 2012 què? Ja veurem...