Diumenge, en la nostra darrera sortida a muntanya de l'any 2012, vam voler fer un 100 cim, el Puig Cornador. I em feia il·lusió dir-vos que amb aquest cim fèiem net dels 100 cims d'Osona i el Ripollès, les comarques que més ens coneixem, però resulta que aquesta frase és certa només fins 31/12/2012. Això és perquè la FEEC ha actualitzat la llista dels 100 cims i a partir de l'01/01/2013 hi ha alguns cims que s'han afegit i hi ha alguns cims que s'han eliminat. Ara, alguns cims que havíem fet com a 100 cims no compten i alguns cims que havíem fet que no eren 100 cims ara sí compten. Personalment estic d'acord amb que hagin eliminat de la llista cims com la Creu de Montagut però per altra banda m'ha sorprès que hagin eliminat cims com Sant Amand, poc conegut per ser eclipsat pel Taga, però on cal fer una bona pujada que es veu recompensada per bones vistes. Alguns dels cims nous de la llista són per exemple l'Enclusa on, tot i que no és necessària una gran excursió per assolir-lo, és cert que el seu entorn és bonic.
Bé, seguint les indicacions del blog El repte dels 100 cims, el meu pare, en Lluís Pratdesaba, el Bitxo i jo vam deixar el cotxe a Alpens i vam fer una ruta circular passant per la Roca de Pena, assolint el Puig Cornador i l'ermita Santa Margarida de Vinyoles, on vam esmorzar aprofitant que hi havia unes vistes realment espectaculars a totes bandes, vam passar per les cases rurals de Sant Martí i de Portavella, aquesta última espectacular per lo immensa que era i lo ben reformada que estava, i... no vam saber trobar un camí de tornada a Alpens com a l'autor del blog "El repte dels 100 cims"! però la nostra pèrdua no va ser en va ja que ens va fer passar per una casa de pagès diguem que especial... semblava deshabitada però alhora estava clar que algú en tenia cura perquè estava plena d'animals en llibertat ben cuidats: gallines, gats, un gos que ens va venir a saludar, i un guarà amic del gos que va sortir a rebre'ns amb una cridòria que a l'acte literalment em va acollonir i que, quant va haver acabat la seva llaaarga cridòria, es va dedicar a anar encuriosit una bona estona rere el Bitxo, per retornar finalment al costat del seu company de fatigues, el gos de la casa! tot plegat va semblar una visió/il·lusió/somni, jo ja m'imaginava que també sortiria a rebre'ns un elefant o vés a saber quin altre animal... nosaltres, per retornar a Alpens, vam fer una marrada que ens va portar a una pista que ja no vam deixar fins arribar al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada