Ja fa uns quants anys que participem en aquesta caminada. I és que la Caminada Popular de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses és una d'aquelles caminades curtetes (enguany de 15 kms) que val la pena gaudir-les xino-xano ja que el seu recorregut és espectacular al ser de quasi alta muntanya i és diferent cada any cosa que afegeix un plus d'interés a la caminada, a més, els seus avituallaments són de qualitat, només cal veure-hi les llargues parades que hi fan els participants, ara un bocí de coca i un glop d'anís, ara a omplir la panxa amb variada carn a la brasa, ara un cafetó i unes galetetes, etc.
Enguany vam ser-hi l'Àngels que feia temps que no feia una caminada i per tant s'havia de reestrenar en una de xula, en Lluís Pratdesaba, en Genís, jo i el Bitxo. Cal dir que tots vam començar nets i polits i tots vam acabar per entrar directament a la rentadora... I és que aquesta caminada potser s'hauria de rebatejar amb el nom de Caminada Popular del FANG de St Joan de les Abadesses, jajaja. Pràcticament cada any es dóna el cas que els dies anteriors ha plogut molt i, per tant, el dia de la caminada el terreny està ple de fang, cosa que dóna lloc a mil i una anècdotes. Enguany a en Genís se li va quedar literalment una bamba enganxada al fang: va aixecar la cama després de fer una passa i va veure que al peu no hi tenia la bamba i va tenir serioses dificultats per desenganxar-la del fang. Per altra banda, en Lluís va fer una bona aterrissada de costat sobre el fang. Al Bitxo no li va passar res amb el fang però es va ben enrampar amb un cable! Podríem dir que només les noies, l'Àngels i jo, vam sortir immunes de la caminada, som unes cracks, jajaja.
Per cert, el Bitxo va fer bones coneixences a la caminada: ni més ni menys que una parella de westys com ell, però és que a més també anaven amb el collar vermell i amb un cascavell com ell, i tenien la mateixa edat que ell, casualitats de la vida. Van estar tota la caminada o un o un altre anant a saludar, jejeje.
El meu pare enguany es va perdre la caminada perquè va anar a fer un entrenament per l'Emmona amb el seu company d'equip per 2n any consecutiu, l'Ultraquim. Al contrari de nosaltes, ells van fer molts kms i van acontentar poc la panxa i és que, amb els seus 106 km i 16.600 m de desnivell acumulat, l'Emmona només és apte per a valents. I, mentre ells s'entraven per l'Emmona, nosaltres a l'acabar la caminada vam estar xerrant amb els de la Unió Excursionista de St Joan de les Abadesses, que són els organitzadors d'aquesta caminada però també de l'Emmona, i vam descobrir algunes interioritats de l'Emmona :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada