dissabte, 25 de maig de 2013

3a Marxa dels Dips

Aquesta marxa em feia mooolt respecte. Havia sentit comentaris de l'estil: és de les més dures de la CCCR, és com "Pels camins dels matxos" però a la província de Tarragona, em va deixar KO, etc.

Davant tals perspectives, sumant-hi que ens queia lluny de casa i que la caminada començava a les 6:00, aquest cop vam abusar d'en Genís i també dels seus pares. Com a la majoria de caminades, en Genís ens va fer de taxista i, en aquesta ocasió, els seus pares ens van oferir un llit a casa seva, al Delta de l'Ebre, mil gràcies. La idea era descansar al màxim a la nit però amb el sopar que ens vam fúmer, la cosa no va anar gaire com havíem planejat, jajaja. I l'endemà una mica més i fem tard a la sortida, olé nosaltres.

Característiques de la Marxa dels Dips:
61 km (enguany 59 km per protegir unes àligues que van fer un niu en un tram del recorregut)
5.915 m desnivell acumulat
212 participants van prendre la sortida
180 participants van arribar
A la sortida, a part de moltes cares conegudes de gent que fa la CCCR, vam trobar-nos amb en Pere i la Carme, amb qui vam compartir tota la marxa. El meu pare i en Pere van tardar 14 h 52 m, i servidora i la Carme 15 h 04 m. Gràcies per la companyia! No vam necessitar el frontal, jejeje, i no ens van atrapar els dips, jejeje.

Marxa dels Dips 2013

La marxa va consistir en fer 3 bucles diferents amb sortida i arribada al poble de Pratdip. Renoi, he passat de no saber on estava aquest petit poble a fer-hi un munt de voltes! Està a prop de Miami Platja, però no està arran de platja sinó als peus de moltes muntanyes. I, segons una llegenda, els dips són una espècies de gossos vampirs, glubs!

El primer bucle va resultar ser curt però molt dret. Jo, només de començar, vaig anar de cul a terra i, apa!, rascades al cul i a la mà. És ben bé que vaig caure al lloc més estúpid per caure... Acte seguit vam creuar el riu o la riera o el que fós unes quantes vegades per, després sí, iniciar una senyora pujada per un terreny ple de pedres i arbustos que encara complicaven més la pujada. Tal pujada ens va portar al Puig de la Cabrafiga de 614 m que resulta que és un 100 cim. I després ens va tocar baixar tal com havíem pujat, per una senyora baixada, que patinava com una mala cosa. Després de tot això, em van venir mals pensaments: no aguantaria 60 kms com aquells! Sort que després d'un bon avituallament, les coses es veuen d'una altra manera...

El segon bucle va ser una mica més llarg que el primer i també va tenir pujadetes dretes però, com que vam fer algunes grimpades i inclús vam tenir l'ajuda de cordes en alguns trams, m'ho vaig passar bé.

El tercer bucle va ser el més llarg de tots amb diferència però, per sort, també va ser el de més bon fer. De desnivell n'hi va haver però vam passar per corriols més normals i les pujades i les baixades no van ser tant dretes.

Marxa dels Dips 2013

Marxa dels Dips 2013

Marxa dels Dips 2013

Marxa dels Dips 2013

Com el primer cop que vaig fer la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades, em va sorprendre que a la província de Tarragona, a tocar del mar, hi hagi les muntanyes que hi ha! Crestes de la Seda, Serra de Llaberia, Serra de Santa Marina, ..., no recordo el nom de tots els llocs per on vam passar, però sí que recordo que vaig flipar perquè vam passar per terrenys molt diferent i tots van tenir el seu encant!

Vam tenir sort amb la meteorologia, jejeje. El dia es va aixecar fred i després va ser molt variable: amb pocs minuts passàvem de sol a núvols i a pluja, altre cop sol i núvols i pluja, i així anar fent. Però no vam passar una excessiva calor, ens vam mullar per la pluja però sense quedar xops, i vam poder apreciar les vistes dels cims per on passàvem.

Pel que fa a l'organització, molt bé: tant el recorregut com els avituallaments i els voluntaris, fantàstics! el fet de trobar un wc cada cop que vam passar per Pratdip, un luxe! i la dutxa a l'arribada, que no va ser amb aigua calenta, cosa que sempre espero, sinó amb aigua cremant, la millor manera d'acabar!

Sí, una marxa dura però molt bonica.



1 comentari:

Lluís Pratdesaba i Rovira ha dit...

Cuida't, que ja l'altre dia vas relliscar!