Aquesta és la primera caminada de la CCCR un cop acabat l'estiu, així que normalment la fèiem súper descansats però aquest any no, aquest any la fèiem només una setmana després de l'animalada de Montserrat, jo havent tingut agulletes fins dijous... A més, hi havia previsió de fortes pluges...
Al final, la pluja no va ser res en comparació a la que va caure l'any passat amb abundància, llamps, trons i calamarsa. Enguany ens va ploure una miqueta a la sortida, i després a finals de la tarda i un tros de la nit però sense intensitat i sense llamps i calamarsa i coses d'aquestes. La veritat és que vam tenir una temperatura ideal ja que a l'estar ennuvolat durant tota la caminada no vam patir la xafogor mortal que acostuma a haver-hi en aquella zona.
Però el no anar descansada sí que em va afectar i des d'un bon començament! A la primera pujada, que és als primers kms, vaig notar com m'anaven retornant les agulletes que m'havien marxat només dos dies abans, i em vaig acollonir una mica, la veritat. Així que li vaig dir al meu pare que a les pujades anés a poc a poc i jo, que constantment miro l'hora no només a les caminades sinó sempre en el meu dia a dia, vaig decidir no mirar el rellotge fins al final ja que em semblava que anava a pas de tortuga i no volia posar-me nerviosa veient que potser anava fregant els talls de pas. I, ben xafada, vaig anar fent. I encara ara no ho entenc però va i vam tardar menys que l'any passat!
Característiques de la Circular al Pantà d'Oliana:
81 km
6.200 m de desnivell acumulat
El papa i jo vam tardar 18h 40m (quasi una hora menys que l'any passat! però un parell d'horetes més que les màquines Pere i Carme)
Normalment, entre que no és una marxa multitudinària i que la majoria de participants corren, anem bastanta estona sols. Doncs aquest any vam sortir amb en Pere i la Carme (que s'estrenaven en aquesta marxa) fins que ells van prémer l'accelerador o jo vaig prémer el fre i ja a la primera pujada van prendre distància respecte nosaltres, després vam coincidir quasi tot el recorregut, ara al davant ara al darrera, amb una parella de Castelldefels (de fet, devem tenir més o menys el mateix ritme perquè ells també fan la CCCR i en moltes caminades coincidim i fem més o menys el mateix temps). I, tant a la sortida com al primer avituallament on jo sempre arribo KO perquè és just després de la primera pujada, vam comptar amb els ànims de la família que tenim a Oliana. A més, resulta que com que hem participat a 4 de les 5 edicions d'aquesta marxa (ens vam perdre la primera) doncs en alguns avituallaments ens tenen fitxats, jejeje, al de la Font d'Isot que sempre espero amb ànsia perquè en allà se'ns fa de dia i hi trobem l'esmorzar, i al de Peramola on hi arribo feliç perquè és el darrer avituallament abans de l'arribada i ens ofereixen fruita variada i fresca ideal per encarar els darrers kms.
El recorregut, en línies generals, va ser el de sempre, però vam detectar alguns punts amb alguna variació de recorregut, no sé si degut a les previsió de fortes pluges. El més destacat va ser el canvi total de recorregut en el darrer tram, de Peramola a Oliana, que en aquesta ocasió va ser per pistes llargues i rectes i, la veritat, una mica avorrides perquè passaven paral·leles a la carretera, o potser vam tenir aquesta sensació perquè eren els darrers kms i estàvem cansats i teníem ganes d'arribar, sort que només van ser 6 kms. Però, com sempre, vam acabar amb un bon regust després d'haver superat 2 dretes pujades que sempre em deixen sense alè (la pujada a Serraseca i la pujada a la Collada del Cal Penya) i 1 eterna pujada per una pista amb moltes curves fins la Font d'Isot, haver fet alguna baixada tècnica plena de pedres, haver passat per pobles ben petits, i haver gaudit de l'entorn muntanyenc i de les vistes als punts més elevats. I, com sempre, l'organització i els voluntaris molt atents i els avituallaments molt esplèndids. Bé, enguany, algú va tenir problemes amb la senyalització.
A l'acabar no va faltar el bany a la piscina d'Oliana. Crec que quest any vam ser els únics participants de la marxa que el vam aprofitar, segurament el cel ben ennuvolat va desdir a tothom. La veritat és que l'aigua estava gelada, normalment et tires i la notes freda però al cap d'una estona hi estàs bé, doncs aquest cop vaig sortir de l'aigua igual que quant hi vaig entrar, pensant que estava mooolt freda. Però segurament gràcies a l'aigua gelada de la piscina l'endemà no vaig tenir agulletes i això que durant la marxa en notava!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada