Aquesta carismàtica marxa de resistència, la Matagalls - Montserrat, té uns 85 km i uns 6.000 m de desnivell acumulat que, com el seu nom indica, van de Collformic (als peus del Matagalls) fins dalt la plaça del monestir de Montserrat.
El meu pare hi ha participat sens falta les darreres 5 edicions i, any rere any, ha anat rebaixant el seu temps:
2010 (papa): 17h 20m
2011 (papa): 16h 27m
2012 (papa): 16h 05m
2013 (papa): 15h 32m
34 edicions ja d'aquesta marxa i uns 3.000 participants en cadascuna de les darreres edicions i perquè es fixa aquest límit! Flipo amb l'organització, no ha de ser fàcil mantenir això any rere any! Però, com sempre, hi ha coses a millorar... Sembla ser que aquest any els avituallaments no han estat gaire generosos. I, com en els darrers anys, han fet algun petit canvi al recorregut, poc a poc van traient els trams més tècnics que acostumen a ser també els més bonics, poc a poc la van encarant més pels corredors.
Ritual dels darrers anys: dissabte d'hora havent dinat portar al meu pare a la sortida, a Collformic on hi ha un embús de cotxes i de gent, veure'l passar per Aiguafreda a grans gambades, anar pitant a casa a descansar i diumenge aixecar-me ben d'hora ben d'hora per veure com arriba a Montserrat amb la primera claror del dia. Com sempre mil i una cares conegudes i com sempre la sensació de que jo també podria estar allà fent-la però... millor que no ja que hi ha moltes altres caminades com aquesta i amb menys aglomeracions (tot i que l'ambient és insuperable, a les marxes casolanes no et sents tan un número), ja he trepitjat bastant aquest entorn, és just una setmana després de la Circular al Pantà d'Oliana, així el meu pare va al seu ritme i any rere any es va superant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada