dijous, 29 de gener de 2015

25/01/2015 Salt del MolíBernat (Pantà de Sau)

Volíem anar al salt del Molí Bernat, un dels molts racons de Sau desconegut encara per a les nostres potes. La idea era seguir un track que em vaig descarregar del wikiloc i que sembla que fa un recorregut molt xulo: pantà de Sau, el Morro de l’Abella amb bones vistes, algunes curioses coves, l’espectacular salt del Molí Bernat quant hi ha aigua, Tavertet, i retorn al pantà de Sau.



Al salt del Molí Bernat hi vam anar, però no pel camí desitjat... Vam iniciar la ruta a l’hotel restaurant La Riba del pantà de Sau i havent passat el Nàutic vam entrar en una pista que vam anar seguint i seguint i quant vaig pensar en fer una ullada al gps per veure si anàvem bé ja era massa tard. Anàvem paral·lels al recorregut però no anàvem bé L En comptes de fer la ruta per dalt el Morro de l’Abella i les coves, vam fer la ruta per baix per pistes fins al salt del Molí Bernat; en comptes de veure coses xules, vam veure pistes i més pistes. És el que tenen les pistes, estàs en un lloc tècnicament fàcil per caminar i ideal per fer petar la xerrada i si no estàs atent et passes els desviaments, els corriols, i qualsevol cosa. Així vam anar fins als peus del salt on vam sentir com unes alarmes, eren uns caçadors amb els seus gossos i els seus aparells que, al saludar i jugar amb el Bitxo, van començar a sonar per alertar (en aquest cas erròniament) que havien trobat un porc senglar o alguna presa. Aquí vam deixar la pista i vam pujar teòricament per un corriol però a la pràctica és com si haguéssim pujat pel dret fins al salt ja que al corriol li cal una mica de neteja i de senyalització. I, sorpresa!, d’aigua res de res al salt però per fi vam aconseguir deixar la pista, vam tenir vistes, i si sense aigua ja vam quedar bocabadats amb aigua deu ser la repera! I també, per fi, ens vam posicionar sobre el track, jejeje. Vam esmorzar tot gaudint de les vistes i sentint la fressa de l’aigua de la riera del Balà i ens vam dirigir a Tavertet tot guanyant més alçada a través d’un bonic corriol. El retorn a la Riba, ara sí, va ser per un camí ben conegut per nosaltres, pel camí del grau Moltorer, pel GR2. Vam fer 13 kms, els primers avorrits per pista però van quedar compensats pels darrers kms. Sens dubte hi tornarem per fer un nou intent de seguir el track i fer un recorregut xulo.