La St Silvestre de fa 2 anys va ser la meva primera cursa. I també la única ja que, des de llavors, no havia corregut més. L'any passat ni em vaig plantejar si repetir-la o no per la senzilla raó de que érem fora. Enguany, altre cop, com fa 2 anys, en Genís m'anava dient: què? sí? Fins que el 27 de desembre, quant vaig tornar de les Agudes, em va dir: ja estem inscrits! Total, que l'endemà vam anar a veure si aguantava 5 km corrent. I vaig passar la prova així que... cap a la St Silvestre!
Lo meu és caminar i a la muntanya però aquesta és una manera diferent i divertida de despedir l'any minuts abans del sopar i les campanades: hi ha molta animació, molts corredors van disfressats, hi ha riures, etc, i "només" són 5 kms.
Amb el papa ens vam intercanviar els papers: lo normal és que ell corri i jo l'animi, doncs aquest cop va ser el revés ja que ell està en plena recuperació d'operació del menisc. He de dir que jo sóc una nefasta corredora (evidentment vaig córrer a pas de tortuga i vaig arribar dels últims/es... amb un temps de 00:31:58 vaig doblar el temps del primer en arribar, jajaja! i... vaig millorar el temps del 2012, jajaja, increïble!) i que el papa és un nefast animador (va i es deixa a casa la càmara de fotos per immortalitzar el moment!!! sort dels paparazzis...).
Felicitar a la organtizació, l'Olimpic Manlleu, per aquesta cursa gratuïta, amb xip, obsequi a l'arribada, i envoltada de bon rotllo.
Foto i vídeo de la nostra arribada, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada