Amb en Genís vam decidir fer un cim per admirar les vistes que la majoria de vegades ens perdem per culpa de la boira, és el que té viure a Osona... Sí, havíem d’aprofitar que durant aquestes festes nadalenques, estranyament, hi ha hagut un munt de dies seguits en que la boira ha estat amagada deixant pas a un esplèndid sol. I el cim escollit va ser... el Turó de Tagamanent que està coronat per un castell/església que cada cop que m’hi arribo veig més restaurat.
Vam seguir el GR que no té pèrdua i que amb constant però assequible corriol de pujada mena d’Aiguafreda fins al Turó de Tagamanent (algunes caminades passen per aquí: per exemple, els primers kms de la Travessa del Montseny). I, com havíem previst, en aquesta ocasió la visió va ser perfecta: una immensa extensió de mar, la Torre de Collserola, la Mola, Montserrat, els Pirineus i evidentment el Montseny del qual forma part el Turó de Tagamanent. Quin plaer esmorzar sota el sol admirant tot això :)
L’anada i la tornada la vam fer pel mateix camí. En total, uns 12 km i 1.500 m desnivell acumulat. Sense pressa però sense pausa, gaudint de la caminada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada