Crònica i fotos: Caminant per la pau tot xino-xano

Aquest ha sigut un cap de setmana intens.

Dissabte vaig quedar xopa matí i tarda...

Al matí, amb l'ajuda d'en Quim i en Joan del Centre Excursionista de l'Esquirol (gràcies!), el meu pare i jo vam anar a senyalitzar la caminada. Uns i altres vam pensar que, com que plovia però no a bots i a barrals i a aquelles hores la riera estava molt seca, no hi hauria cap problema per creuar-la l'endemà.

A la tarda, la Maria, el meu pare i jo vam anar a repassar la senyalització de la caminada, la Maria feia de conillet d'índies per comprovar que la senyalització era prou bona. Doncs bé, anant vam tenir problemes per creuar la riera (en el primer tram vam haver de moure pedres per poder creuar-la i en el segon tram vam anar paral·lels a l'aigua per entremig del bosc fent camí on no n'hi havia fins a trobar un punt bo per creuar-la perquè pel punt oficial era impossible) i en tornant no vam podem creuar-la, allò era un riu! L'aigua cobria mig bastó de caminar, la senyalització del matí estava nedant a la riera, ni el Bitxo (el meu gos) s'atrevia a creuar la riera! Vam recular fins St Bartomeu Sesgorgues ràpidament per evitar que se'ns fés fosc i vam tornar per la carretera cap-cots tot pensant un nou recorregut per la caminada de l'endemà.

Les meves ferides de guerra:

Per no caure de cul al fang, vaig voler apoiar la mà al terra i... sorpresa! va anar a parar sobre un arbust ple de punxes! M'he anat posant una crema que teòricament m'havia d'ajudar a expulsar-les però, vist que cada dia que passa les punxes s'endinsen més, avui he anat a veure el metge de la feina, morta de vergonya. Però nena, què has fet?, m'ha dit. I quant m'havia tret les 2 més vistoses i li he dit que encara no estava, s'ha fet un fart de riure. Després ha anotat a l'informe: extracció de 7 cossos estranys de la mà esquerra. Era el primer cop que hi anava però crec que sempre més es recordarà de mi.

Diumenge una mica més i els nervis i els imprevistos se'm mengen, potser perquè aquesta era la primera caminada que feia des de l'altra banda, des de l'organització...

Tot i que per sort no va ploure, la pluja caiguda el dissabte va fer que molta gent es desdís de venir a la caminada: 23 persones, ni la meitat de les que es van apuntar per avançat. Vam optar per fer una caminada amb guia davant i darrere i un parell de controladors al mig, tots juntets, perquè al variar el recorregut per no poder creurar la riera no el teníem senyalitzat. Al final el recorregut va sortir de l'Anigami, va fer una volta turística per l'Esquirol, va vorejar l'Ermita del Pedró, va baixar fins a la riera perquè la gent admirés el pont vell i la riera plena a vessar, va tornar a l'Esquirol passant per la Font de l'Escudella, es va dirigir a Cantonigròs per l'antic camí ral Vic-Olot, va fer un volt per dalt i per baix la Foradada (un racó fantàstic on hi ha una paret de roca amb un gran forat i un salt d'aigua al costat mateix), va tornar a l'Esquirol i va acabar a l'Anigami. Van sortir uns 19,65 km, completats xino-xano, en 5 hores i 44 minuts. La gent, aproximadament la meitat de fora d'Osona, va marxar contenta i, a més, al ser un grup reduït, amb nous amics.

Això els que van fer la caminada. Els que ens vam ocupar dels avituallaments, vam tenir estones tranquis passant l'estona fent la xerrada tot prenent un cafetó en un bar o visitant el bestiari de l'Anigami. Però també estones de feinada. Per exemple, quant just després d'haver muntat l'avituallament de Cangonigròs, com que la caminada es va desenvolupar bastant xino-xano, decidim anar tan ràpid com podem amb la paradeta cap a una altra banda, cap a l'Esquirol, abans de que els caminadors agafessin l'antic camí ral Vic-Olot cap a Cantonigròs, perquè portaven bastanta estona caminant i sense res a la panxa. Un dels cotxes amb material per l'avituallament va voler jugar amb nosaltres fent veure per una estona que no s'engegava. Va ser un petit moment de pànic. Per cert, gràcies Isidre per, degut al canvi de recorregut de la caminada, deixar-nos improvisar l'avituallament al camp de futbol de Cantonigròs i prestar-nos la teva ajuda!

Gràcies

Reitero les paraules de l'ultraquim (és que té un do especial per escriure):

Gràcies a tots els que heu vingut i als que ens han ajudat que aquest esdeveniment fos possible, moltes gràcies.

La part d'aconseguir diners per la Trailwalker 2011 és on hem fallat. Si hagués vingut la gent que s'havia apuntat, que ha fet marxa enrere per la pluja del dia anterior, hauríem aconseguit diners. En aquestes circumstàncies, no hem cobert ni despeses. (Jo hi afegeixo: Qui no juga, no pisca. I, en aquest cas, la jugada no ens ha sigut favorable.) Però no ens rendim, sabem que cada caiguda ens dóna més forces i més motius per aixecar-nos de nou, noves idees, noves accions. Queden 8 setmanes, ho aconseguirem!!!

Pots fer la teva aportació, amb premi inclòs, a la pàgina de l'equip 40: "XINO-XANO: Caminant per la pau"

Més cròniques i fotos

- Crònica i fotos del cotxe escombra, l'ultraquim, membre de l'equip del trailwalker (també hi ha les imatges de dues caminants, la Mercè Montserrat i la Gemma Balada, amb video inclòs).

- Fotos del nostre gran reporter, en Lluís Pratdesaba, membre de l'equip de suport del trailwalker.

- Crònica i fotos d'en Pere Alsina, i fotos de l'Andreu Just, dos participants de la caminada.