Com passa el temps! L'agost del 2007, és a dir, fa 4 anys, vam fer el Carlit per primera vegada. L'estiu anterior, fent els Llacs de Carançà, vam fer coneixença amb una família de St Quirze de Besora que ens va recomanar aquest cim. I, efectivament, no ens va defraudar. L'entorn dels Llacs de les Bulloses (a prop de Mont-Louis) és espectacular, un petit paradís que sens dubte no deixa indiferent a ningú, però és que, a més, és una zona apta per a tothom, des de famílies que fan la volta als llacs (una dotzena) i s'hi banyen o hi pesquen, fins a muntanyencs experimentats que pugen al Carlit (per ser el massís més alt de la Cerdanya i del Pirineu Oriental) o al Peric o practiquen l'escalada. El paratge de les Bulloses, a part de ser realment bellíssim, està molt ben senyalitzat i molt ben cuidat pels francesos i també està ben equipat amb un refugi, un hotel, un alberg, un càmping, i evidentment un punt d'informació, o sigui que és digne de passar-hi unes vacances. El mateix Kilian Jornet, el millor corredor i esquiador de muntanya del món, el recomana. Aquest diumenge hi hem tornat i, tot i saber com era, m'ha tornat a deixar amb la boca oberta.
 |
| 2007 |
 |
| 2007 |
 |
| 2007 |
Teníem planejat anar al Pedraforca per acontentar en Lluís però ho vam postposar perquè hi pogués venir més gent, i vam decidir anar al Carlit per deixar a en Lluís flipat amb el paisatge però també perquè fes la seva primera grimpada i posés a prova el vertigen que de vegades l'ataca (he de dir que ho va superar tot molt bé! com diu la Maria "ja té la muntanya a les venes i no ho podrà deixar"). També va venir la Maria (superat el trailwalker, no havíem tornat a fer cap sortida junts i això no podia ser) i la seva filla, l'Elisenda que, a l'igual que en Lluís, va pujar al Carlit per primer cop i va dir milions i milions de vegades "k macuuu!"
 |
| Foto del grup |
A les 5 del matí, motxilles al maleter i tots sis dins al cotxe (en Lluís, la Maria, l'Elisenda, el meu pare i jo + el Bitxo). Així doncs, amb el cotxe ben ple, vam fer cap al paratge de les Bulloses. A les 7:30 vam iniciar la ruta. Primer vam vorejar alguns llacs caminant per una zona sense grans desnivells. Després vam superar la zona costeruda fins al petit llac que hi ha als peus del Carlit, passant per alguna zona encara nevada que va fer anar a alguns per terra. Finalment vam grimpar l'aresta rocosa del Carlit i vam fer el cim (de la creu que havíem vist el 2007, només en quedava un pal). Dalt, vam gaudir d’unes vistes espectaculars! Per una banda, tots els llacs de les Bulloses que és d’on veníem i, per l’altra banda, muntanyes com el PuigPedrós que, per cert, encara hem de fer. Ho vam comentar amb el meu pare: el juny és una de les millors èpoques per fer cims perquè, entre que tot està verd i que encara hi ha restes de neu, els paisatges són guapíssims. Llàstima que la Maria, que només havia dormit 1 hora perquè havia estat ajudant a la Cursa Nocturna de les Ànimes del Purgatori, com que no estava al 100% i ja havia fet el Carlit anteriorment, va decidir quedar-se a mitja grimpada. Després de tants dies d'inestabilitat meteorològica, semblava que hi hauria una treva i no plouria i, per sort, així va ser. Ara bé, a tocar del cim de tant en tant bufava un fred vent. Sort que anàvem preparats amb paravents i guants. Per cert, el meu pare, per fi, després de més d'un mes, va treure's el braçalet del trailwalker! I va deixar-lo al pal (antiga creu) del Carlit!
 |
| Al cim |
La baixada la vam fer pel mateix camí (grimpant l’aresta rocosa fins al petit llac que hi ha als peus del Carlit i que estava glaçat, perdent alçada per l’aresta costeruda tot passant per alguna zona encara nevada que va fer anar a alguns per terra, i vorejant els llacs que no havíem vorejat a l’anada per una zona sense grans desnivells). Mentre baixàvem, vam trobar moltíssimes persones pujant, la visió era semblant a la d'una fila de formigues una rera l'altra. I és que és un cim molt freqüentat perquè val molt la pena. Nosaltres vam aturar-nos un moment a dinar a la vora d’un llac, hi ha qui va atrevir-se a posar els peus a l'aigua freda. A l’arribar al Llac de les Bulloses, hi havia una colla de cavalls que volien ser tocats, un volia saludar al Bitxo i un altre volia la meva cantimplora (me la va estirar de la butxaca de la motxilla i me la va deixar ben babajada!)
Tots ens ho vam passar súper bé. També el Bitxo, que va fer un munt d’amics.
Podeu veure les fotos i la crònica d'en Lluís al seu blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada