dimecres, 23 de maig de 2012

37a Travessa del Montseny

Característiques de la Travessa del Montseny:

Recorregut: Aiguafreda (sortida) + Tagamanent + port de muntanya Collformic + Matagalls + coll de St Marçal + Les Agudes + Turó de l'Home + pantà de Sant Fe + Gualba (arribada)

47 km

5.332 m desnivell acumulat

Vam tardar 11h 29m (de 600 inscrits, 444 vam acabar, molts no van prendre la sortida degut a la meteorologia)

Meteorologia: pluja d'intensitat normal ja des d'un bon principi i posteriorment va reincidir algunes vegades, forta calamarsada un parell de vegades, boira, només en algunes poques ocasions i durant uns breus minuts el sol es va deixar veure

Companyia: Pere + papa + jo tot el recorregut, Josep V. des de la sortida fins a Matagalls i durant la pujada a Les Agudes (la resta del corregut va anar més ràpid que nosaltres), Lluís Pratdesaba des de Collformic fins a Gualba


Retiro el que vaig dir fa uns dies de que "darrerament el temps ens acompanya": en aquesta ocasió vam acabar xops i amb multitud de cops de calamarsa al cos! D'Aiguafreda a Tagament pluja, fins a Collformic pluja ara sí ara no, pujant i baixant del Matagalls el temps es va comportar, a Sant Marçal primer pluja i després calamarsa fins a Les Agudes, al Turó de l'Home pluja, a Santa Fe altra cop calamarsa. En els darrers kms el sol es va deixar veure i el cel es va destapar, així que vam pensar que arribaríem sota un sol esplèndid i una mica secs, però al cap d'una estona vam pensar just el contrari, que arribaríem tal com havíem començat, amb pluja, perquè estàvem sota un cel amenaçador. Ni una cosa ni l'altre, vam arribar que el cel semblava que havia de petar però ens va donar una petita treva. Ara bé, va ser pujar al cotxe d'en Genís, que ens havia vingut a buscar, i caure'n altra cop una de grossa, però ara ja estàvem sota cobert tots junts, comentant l'aventura.

Em va saber greu no pujar a les Agudes grimpant pels Castellets però sort de no ser així perquè, amb la que ens va caure a sobre, hagués sigut un perill. Però sens dubte la travessa no hagués sigut igual d'aventurera i no haguéssim rigut tant si la meteorologia hagués estat una altra.

Tinc varis records al cap:

Pujant a Les Agudes érem potser una dotzena de persones, una rere l'altre, en fila índia, a pas lent però constant, amb el cap cot, sense dir res, aguantant els cops de calamarsa (i sort que els arbres ens protegien una mica).

Mentre estàvem a l'avituallament de Sant Fe es va posar a caure calamarsa un cop més. Un de l'avituallament ens deia que, com que anàvem bé de temps, podíem esperar una estona a que parés. Però a aquelles alçades ja estàvem xops i ja no ens venia d'aquí, així que vam continuar, ara sense la protecció dels arbres.

El terra va quedar blanc, com si hagués nevat. La calamarsa, tot i trepitjar-la, no es desfeia. El nostre cos no parava de rebre impactes de la calamarsa.

Amb en Pere ens vam anar intercanviant els guants del papa, ara tu, ara jo, perquè en algunes ocasions vam arribar a tenir els dits congelats, per exemple, esperant que el papa i en Lluís Pratdesaba fessin els cims de Les Agudes i del Turó de l'Home. I és que, enguany, degut al temps, els controls d'aquests cims estaven just uns metres abans d'ells, i era optatiu assolir-los.

La veritat és que primer sorpresa i un cert temor, però després gaudiment total de l'aventura. Segurament irrepetible. A vegades es busquen aquestes coses i no es troben. Nosaltres vam tenir la sort de viure aquesta aventura sense buscar-la. Bé, en Lluís Pratdesaba va estar a punt de perdre-se-la perquè a Collformic, veient el temps que feia, estava decidit a no acompanyar-nos. Però, mentre ens refèiem a l'avituallament, el cel es va destapar momentàniament, just per convèncer en Lluís d'acompanyar-nos. Com ens van dir més d'un cop, si fèiem aquella caminada en aquelles condicions, érem capaços de fer qualsevol cosa. I nosaltres orgullosos. I amb aquella sensació que et queda després d'haver estat exposat a un cert risc, d'haver notat una pujada d'adrenalina, hi ha qui no li agrada, hi ha qui ens agrada.

Aquí una petita selecció de la multitud de vídeos d'en Lluís Pratdesaba per immortalitzar la calamarsa que va caure:

I què més comentar de la Travessa del Montseny? Doncs poca cosa més. Em va impactar tant la meteorologia que lo demés ho trobo insignificant... Per conèixer el Montseny és una caminada ideal però si es coneix igualment és una bona caminada (amb el papa l'havíem fet el 2009 i teníem ganes de repetir-la) perquè passa per alguns dels cims i algunes de les zones més emblemàtiques, així que amb un sol dia es veuen moltes de les millors coses del Montseny, això sí, fent un senyor desnivell. La veritat és que als avituallaments no hi ha molta abundància, hi ha lo just, però són variats (a cada un hi ha coses diferents) i la gent és simpatiquíssima. I a l'arribada et reben amb aplaudiments, cosa que et fa sentir molt bé.

Total, que entre la meteorologia i la companyia d'en Pere, en Josep V, i en Lluís Pratdesaba, el recorregut, sense vistes a causa dels núvols i la boira, va ser d'allò més distret i divertit. Res a veure amb quant la vam fer el papa i el Bitxo el 2009 sota un sol espeterrant. I, no, enguany el Bitxo no ha vingut, i va ser un encert, perquè igual la forta calamarsa me l'hagués lesionat!

En aquesta ocasió, totes les fotos aquí presents són del papa, jo no em vaig atrevir a treure la càmara de fotos!

1 comentari:

Pere PeterPan ha dit...

Sort dels guants, i tant. Ara entenc perquè m'anaven tant grossos....MKtxis!! són del teu pare!!! Ostres!! m'he posat uns guants del gran Lluís Tuneu...Futur ídol a partir del 17J ??
Super guapa la vostre companyia i super guapa la Travessa.
Una abraçada.