dimarts, 19 de juny de 2012

6a Marxa de Cap de Rec

Característiques de la Cap de Rec:
52 km
5.100 m desnivell acumulat
En Josep Ventura i jo vam tardar 13 hores 15 minuts


Hagués sigut complicat estar a les 6:00 al punt de sortida, així que amb en Genís vam agafar una mitja pensió a l'Hostal Pas de la Pera, molt recomanable. A part de poder-hi descansar les hores prèvies a la marxa, hi vaig respirar un ambient d'excursionisme semblant al d'un alberg perquè també hi pernoctava una parella i un noi que com jo feien la Cap de Rec i, tot sopant, vam parlar de la marxa de l'endemà i de les marxes que cadascú havia fet, etc. Per cert, flipeu amb el sopar: macarrons o cigrons amb bacallà (que més que una ració eren una doble ració), amanida completa, pollastre amb prunes i pinyons o botifarra (el pollastre era tot un quarter i la botifarra eren 3 trossos de botifarra), poma o iogur (el iogur era un danone normal però la poma eren 2 pomes), i tot això acompanyat d'un dens pa com els d'abans, d'aquells que aguanten dies i dies. Evidentment després de sopar tots vam anar a passejar per fer baixar el menjar, jejeje Va coincidir que aquell cap de setmana eren les festes de molts pobles de la Cerdanya però, clar, nosaltres no vam veure res...

Abans d'iniciar una marxa sempre estic nerviosa però aquest cop estava més nerviosa que de costum perquè era el primer cop que feia una marxa sense la companyia i la guia del meu pare (a la mateixa hora, a les 6:00, jo començava Cap de Rec i el meu pare i l'ultraquim l'Emmona). Però els nervis van durar poc perquè just abans de que donessin el tret de sortida, vaig veure en Josep Ventura que, al contrari del que jo pensava, feia la marxa caminant. I, pràcticament tota la marxa, vaig tenir la seva companyia. I, en alguns trams, també la companyia de l'Albert de Llançà que, com que s'està patejant totes les marxes de la CCCR, anem coincidint amb les marxes que jo faig i anem intercanviant impressions.

En Josep Ventura i l'Albert de Llançà

Amb en Josep Ventura vam començar amb una petita baixada fins a Can Jan de la Llosa per després encarar una pujada llarga però que anava pujant força suaument excepte poc abans d'assolir el Port de Vallcibera que calia superar un curt però pronunciat tram. Cal dir que va valer la pena per les vistes que vam tenir i l'entorn d'alta muntanya que vam trepitjar. Després súper baixada per la Vall del Madriu fins a la Font de la Closa (a Engolasters). A mi m'agraden les baixades però aquesta cap a la meitat ja em tenia farta de lo llarga que era i, per acabar-ho d'adobar, cap al final hi havia una petita pujada que psicològicament em va fer molt mal perquè em va costar de fer-la i vaig començar a pensar que si aquí havia patit doncs a la pujada que vindria després de 1.370 m de desnivell agonitzaria. Per sort, a la Font de la Closa, abans de la gran pujada, a part d'un entrepà, m'hi esperava en Genís per animar-me i el Bitxo per acompanyar-me la resta de la marxa.

Després del dinar, amb en Josep Ventura i ara també amb el Bitxo, vam reemprendre la marxa. Vam baixar fins a Escaldes i vam iniciar la part més dura de la marxa, l'anomenada "gran pujada", l'ascensió al Port de Perafita. Aquí en Josep Ventura es va desmarcar, ja que pujada + calor no és lo meu. Jo i el Bitxo vam anar pujant xino-xano, parant cada dos per tres per refrescar-nos amb l'aigua dels rierols que per sort anàvem vorejant (de no ser per ells, no sé pas si hagués superat la pujada), ens van avançar molts participants, i la majoria ens van animar així que em vaig sentir com una reina (feta caldo però com una reina), agonitzant per la pujada i la calor pensava en el meu pare i en Quim que estaven fent l'Emmona amb el triple de desnivell que jo (ells havient de poder amb allò i jo havia de poder amb això), el tram final el vaig fer amb un tal Quim que em va anar explicant coses de la marxa, em va anar bé la seva companyia. Dalt al Port de Perafita vaig respirar alleujada per haver superat la pujada i vaig admirar les vistes. Seguidament, una mica de baixada fins al Refugi Estanys de la Pera on m'hi esperaven en Josep Ventura i l'Albert de Llançà, una agradable sorpresa! Em van dir que a la pujada no ho havia fet tan malament, que només feia 30 minuts que ells eren allà, a mi encara ara em costa de creure.

Després d'atipar-me de fruita (costava trobar-ne als avituallaments, normalment s'havia acabat), amb en Josep Ventura i el Bitxo vam iniciar els darrers kms. Tot i ser bastant planers, aquests darrers kms es van fer mooolt pesats, sobretot una pista que vam fer, però això sempre sol passar, hi hagi pujada, baixada, corriol, pista, o el que sigui, perquè un ja té ganes d'arribar.

I, per fi, va aparèixer davant nostre el Refugi Cap de Rec, el punt de sortida/arribada. Satisfets, vam menjar i vam estar una bona estona comentant la jugada amb en Josep Ventura i l'Albert de Llançà. Gràcies per la companyia, nois!



Els paisatges per on transcorre aquesta marxa, entre la Cerdanya i Andorra, són espectaculars: la Vall de la Llosa, la Vall del Madriu, varis ports de muntanya (Vallcibera, Perafita), alguns prats, varis estanys (de l'Illa, de la Pera, etc), varis refugis, alguns petits pobles, sempre amb aigua a prop, envoltats de verd, amb la visió de muntanyes rocoses al fons... Val la pena fer-la.