La Setdellonga

Tant bé en va parlar en Pere que vam decidir anar-hi i, com nosaltres, un munt més de coneguts, jejeje

La Setdellonga (marató de muntanya)

4a edició

43 km

2.400 m de desnivell positiu

Com que encara és poc coneguda, hi va haver pocs participants, 127

Vam tardar 9 hores 50 minuts

Vam arribar a Vilallonga de Ter ben puntuals, el meu pare i jo i, confiant en la predicció meteorològica de baixada de temperatures i pluja, també el Bitxo. Vam recollir les targetes de pas i vam parlar amb varis participants, coneguts i desconeguts, mentre esperàvem que donessin la sortida. Finalment, toc de xiulet, i som-hi!

Entre que la gent va sortir pitant, que el Bitxo es va parar a fer unes necessitats, que jo em vaig parar per treure’m la samarreta màniga llarga, i que li vaig dir al meu pare que please que anéssim xino-xano, de seguida vam quedar dels últims, per variar. Als primers kms, puntualment algú ens va avançar, eren corredors que havien començat més tard. I fins a mitja caminada ens vam anar alternant amb un noi i el seu pare, i amb una senyora rossa. Però després ni això, vam anar anat sols la resta de la caminada.

La ruta va estar bé, vam anar alternant pujades i baixades pels variats paisatges que envolten els 7 nuclis de Vilallonga de Ter, a un pas de l’estació Esquí Vallter 2000. Vam descobrir un entorn que només coneixíem de passar-hi amb el cotxe, i ens va sorprendre agradablement: rierols, corriols, petits pobles, muntanyes, boscos, fonts, etc

Sempre acostumo a patir a la darrera pujada però en aquest cas vaig patir més a la penúltima pujada perquè va ser curta però dreta, no l’esperava. I, un cop superada, trons, llamps, pluja i fins i tot calamarsa. La veritat és que vaig patir una mica pels llamps però, per sort, tot això només va durar uns minuts i la pluja va ser la única que ens va acompanyar des d’aquí fins al final de la caminada. I per mi, i també pel Bitxo, va ser perfecte que plogués perquè si hagués fet la xafogor dels dies anteriors ens haguéssim arrossegat com sargantanes i haguéssim patit molt. Bé, evidentment en una altra època de l’any o en un altre indret, haguéssim preferit sol. Per d’altres, en canvi, que plogués no els va anar bé... al primer control/avituallament que vam arribar després que comencés a ploure, hi havia varis participants i la majoria van decidir plegar allà...

La organització i els voluntaris mot atents i molt preocupats perquè estiguéssim a gust, en algun control/avituallament fins i tot ens van aplaudir al veure’ns arribar (ens vam pensar que érem els últims, però no, jejeje). Els avituallaments ben equipats de begudes i fruita, però hi vaig trobar a faltar alguna cosa de sòlid. I és que només vam trobar menjar (coca i xocolata) al segon control/avituallament, aproximadament al km 14, i un iogur (si es pot considerar sòlid) al quart control/avituallament, aproximadament al km 26. Així que a l’arribada em vaig menjar amb ànsia l’entrepà de botifarra, o llangonisseta que diuen ells. 

En Pere, la Carme, en Ventura, en Miguel i la Magalí ens van esperar a l’arribada, gràcies per la rebuda! Ells van tardar molt menys que nosaltres, sou unes màquines, no sé si mai estaré a la vostra altura!

Però el més destacat de la Setdellonga és que el papa i el Bitxo van triomfar. El Papa perquè es va posar la samarreta de l’Emmona i quasi tothom li va preguntar si l’havia acabat i al saber que sí després el van felicitar (només de sortir del cotxe, un parell de nois, a la cua per agafar les targetes de pas, caminant, als controls/avituallaments, etc). I el Bitxo perquè a molta gent li fa gràcia veure un gos a una caminada (un noi va dir que m’envejava perquè no aconseguia fer el que jo feia amb el seu Labrador, al control/avituallament de la Roca, al km 36 aproximadament, hi havia una parella que van flipar quant els vaig dir que el Bitxo tenia 9 anys i el van veure tan bé perquè resulta que ells tenen una Westy (em van obrir el cotxe perquè la veigués, jejeje) que també caminava molt però que a partir dels 7 anys va fer un baixón, total, que vaig estar una bona estona parlant amb ells, resulta que tots ens hem trobat en alguna caminada que algú ens mira estranyat o fins i tot amb mala cara pensant “pobre gos” sense saber que els Westys són una raça molt forta, tant la seva Westy com el Bitxo han tingut problemes de pell, etc, i per acabar-ho d’arrodonir al següent nucli, a l’Abella, un munt de gossos que voltaven lliurement, grans i petits, van venir a saludar el Bitxo).

Crònica i fotos d’en Pere al seu blog perepeterpan

Notícia de la Setdellonga a TV Ripollès

Vídeo de la Setdellonga a Vall de Camprodon TV (el Miguel i el germà d'en Pere xupen càmara, jejeje)