dijous, 28 de març de 2013

23/03/2013 10a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades

Després de l'inici de la CCCR una mica psé pel meu gust i un pèl accidentada per a mi amb la Marxa dels Castells de la Segarra, dissabte vam anar a la que és, per a mi, una de les millors proves de la CCCR: la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades.

Característiques:
63,62 km
4.890 m desnivell acumulat
El meu pare i jo vam tardar 14 h 45 m


Enguany van fer algunes modificacions del recorregut respecte l'any passat, bàsicament eliminant el tram de pista de la primera etapa i el tram d'asfalt de la última etapa, reduint d'aquesta manera uns 3 o 4 kms la marxa però fent un recorregut millor, si més no pel meu gust. És molt còmode per a l'organització fer sempre el mateix recorregut però molt agraït pels participants que el canviïn (per veure coses noves) i si a sobre és per millor doncs genial. Total, que si l'any passat aquesta marxa em va sorprendre agradablement, aquest any ho ha tornat fer: 100% muntanya amb pujades/baixades i corriols d'aquells que fan que el cap quasi t'acabi tocant els peus, d'aquells que et fan suar la cansalada, però que alhora fan que se t'escapin uns "oooh" pels terrenys per on passes i per les vistes que es mostren davant teu. Hi ha indrets xulíssims, a destacar la zona de la Mola (en la 5a etapa, dels Cogullons a Prades) i la zona del Pont del Goi (en la 7a etapa, de Capafonts a el Coll), però cada etapa té el seu encant (la millorada pujada a l'Albiol d'enguany per corriols, el refugi dels Cogullons, l'Ermita de l'Abellera, etc).

El fantàstic recorregut d'aquesta marxa es complementa amb uns també fantàstics avituallaments amb aigua, coca-cola, aquarius, caldo, pastes, entrepans, patates i olives, fruita, etc.


L'any passat el sol ens va acompanyar en tot moment però, enguany, a la que em vaig posar crema solar, a mig matí, va i Llei de Murphy, el sol va marxar, el cel es va anar ennuvolant, i va acabar plovent i fins i tot va caure una mica de pedra tot i que, per sort, més tard, ben entrada la tarda, el temps es va arreglar. M'empipa que plogui perquè llavors no puc gaudir del paisatge però al final fa que em senti més orgullosa d'haver acabat la marxa, és com més èpic, no? Perquè he passat fred, he patinat amb les pedres molles, m'he empastifat de fang, etc.

Enguany vaig començar la marxa il·lusionada perquè sabia que era xula però amb certa por per veure com respondrien els meus peus després de la Marxa dels Castells de la Segarra. Al final els peus es van portar bé i vaig poder gaudir de la marxa. Bé, la darrera etapa, més que gaudir-la, al fer-la desitjava que s'acabés, perquè primer hi havia una eterna baixada amb pedres que et feien girar els turmells ara cap aquí i ara cap allà, després un tram de pista per "descansar" i per acabar, just abans d'arribar al poble, a la Selva del Camp, va i vam fer una espècie d'inesperada aquatló anant paral·lels a la riera però també travessant-la uns quants cops. En un altre moment tot això ho hagués trobat fantàstic però al ser a la darrera etapa, ostres!, quin regalet dels organitzadors, jejeje, com la pluja, va fer més èpica la marxa.