La nostra faceta exploradora per afinar futurs reptes no es va acabar el 10 de febrer. Una setmana més tard... Com que el meu pare es va quedar amb una espineta clavada, la d'esquivar encara que només fossin uns metres el tram de pista asfaltada que vam fer fins arribar a St Joan de Fàbregues, el meu pare, jo i el Bitxo, vam tornar al lloc en qüestió. La veritat és que jo era una mica incrèdula però, un cop més, el meu pare la va encertar més que un gps o un mapa i vam trobar corriols que ens van permetre reduir un tram de pista asfaltada.
Com que l'exploració del terreny va anar tant bé, ens va sobrar temps. Així que després vam decidir arribar-nos a l'Agullola, bé, fins on vam poder perquè per ara no som escaladors. Ara bé, el dia no va acompanyar ja que la boira va fer acte de presència amb força intensitat. No és que la boira no ens deixés veure les impressionants vistes des dels Cingles del Collsacabra, és que gairebé ni l'Agullola ens va deixar divisar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada