26a Marxa Romànica de Navàs

Després d'un març atapeït de caminades de la CCCR i d'un abril aliens a la CCCR (que no vol dir que descanséssim de caminades sinó que estàvem en caminades que no eren de la Copa), pel maig sant tornem-hi.

Tot i que ens cau força a prop de casa, aquest era el primer any que fèiem la Marxa Romànica de Navàs, i la veritat és que ens va sorprendre agradablement.

Característiques:
83,5 km
5.300 m desnivell acumulat en cotes d'entre "només" 326 m i 771 m d'alçada
249 participants van prendre la sortida
183 participants van arribar (només 17 dones!)
El meu pare i jo vam tardar 18 h 17 m, vam anar a una velocitat mitjana de 4,567 km/hora, i vam quedar en les posicions 153 i 154 de la classificació general

A la sortida, moltes cares conegudes de gent que fa la CCCR però també moltes cares conegudes d'Osona per la proximitat amb Navàs. Vam començar amb en Josep Maria de Valls, que és amb qui vam acabar les 24 hores del Cap de Creus d'enguany. Després vam coincidir molta estona amb un pixapins i una autòctona (i no ho dic jo, ells mateixos es van definir així). Amb ells ens vam equivocar de camí uns quants cops, ai ai ai, però ens van fer riure molt, jejeje.

Es veu que cada any quant es fa aquesta marxa plou i que el fang d'allà patina moltíssim. Sembla mentida però sí, hi ha diferents tipus de fangs: alguns de molt enganxosos que acaben recobrint les bambes i llavors sembla que portis un quilo més a cada peu, alguns que esquitxen molt i et deixen brut de cap a peus, etc, tots tenen les seves coses, i el d'allà es veu que el que té és que patina més que qualsevol altre fang. Per sort, no ho vam comprovar perquè enguany no va ploure en cap moment, més aviat vam passar calor.

Al km 30, quant pensava que només existia en els meus somnis, vaig agrair un avituallament amb coca-cola perquè caminant i a sobre amb calor arriba un punt en que l'aigua no em calma la set, me'n vaig fúmer 2 gots seguits. Sí, quant començava a pensar que els avituallaments eren escassos van millorar, bé! En certa manera té sentit que al començament els avituallaments estiguin més separats i tinguin menys coses i que al final estiguin més junts i tinguin més coses perquè com més va més cansats i més líquid i sòlid ens cal per recuperar-nos.

Pel que fa a la senyalització, vam haver d'estar al lloro com a la Rasos de Peguera - Manresa perquè hi havia poca senyalització pròpia de la marxa, majoritàriament havíem de seguir un GR. Sí, el GR estava ben senyalitzat però a la nit, al ser marques petitones i no fluorescents, a cada encreuament calia aturar-se un instant per mirar quin era el camí correcte. Vam fer una mica d'orientació, jejeje.

Tot i que, al mirar el perfil de la marxa, aquest no sembla gaire exigent perquè es veuen petites pujades i baixades, les moltíssimes pujades i baixades que hi ha acaben sumant un gran desnivell. També és cert que es pot fer força bé precisament perquè un no té temps de cansar-se de pujar perquè de seguida toca baixar i, al revés, un no té temps de cansar-se de baixar perquè de seguida toca pujar. Bé, si es pot fer força bé també és pel tipus de terreny ja que no és dels més tècnics per on hem passat, tot i això va ser més entretingut del que em pensava... Pensava que hi hauria molta pista i que m'agoviaria i, sí, hi va haver bastanta pista però va ser amena pels paisatges que l'envoltaven (boscos, ermites, vistes a Montserrat, etc) i, per sorpresa meva, els corriols de pujada i baixada van ser ben entretinguts, amb pedres gegants per pujar i tobogans de sorra per baixar, jejeje. Molt millor de com m'ho imaginava! També vam passar molts cops pel costat del riu que anava ben ple d'aigua, bé, vam passar-hi pel costat, també el vam creuar per alguna passarel·la i algun pont, i també hi vam acabar fotent els peus algun cop, jejeje. A la nit sempre m'agafa algun moment de son i en aquesta ocasió res de res, amb tant entreteniment vaig anar tota l'estona amb els ulls ben oberts!

I a l'arribada varis obsequis:

Un massatge a 6 mans! Sí, sí: una persona fent un massatge a la cama dreta, una altra persona fent un massatge a la cama esquerra, i encara un altra persona fent un massatge a l'esquena, totes a l'hora, impagable!

Una miniatura d'una de les ermites romàniques de la marxa, molt xula.

I un paper amb el temps de pas a cada control (i això que no portàvem xip!, però a cada control un voluntari escrivia a mà l'hora de pas), els kms, la velocitat mitjana, etc, una currada que serveix per veure com anem disminuint la velocitat a mesura que anem fent kms, jejeje.