Gràcies a en Fran Izquierdo vam conèixer el Vilatrail. I vam decidir participar-hi perquè pintava bé i perquè per nosaltres Vilassar de Dalt, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina era un territori desconegut i, clar, tard o d'hora l'havíem d'explorar!
Francament, va ser la 1a edició del Vilatrail i... tot perfecte! Bé, excepte el temps plujós però això és incontrolable, jejeje. "Només" van ser 19'4 km i 1.900 m de desnivell acumulat però van donar molt de sí.
La veritat és que a la sortida em vaig sentir fora de lloc perquè el 99% eren corredors, fins i tot vaig fer els primers metres (dins la Pista d'Atletisme on hi havia la sortida) corrent per no desentonar, jajaja. Un cop fora de Vilassar de Dalt, tothom va ocupar el seu lloc: els corredors ràpids davant, els corredors lents al mig, i els poquíssims caminadors darrera. El meu pare i jo vam anar al final dels corredors lents i al principi dels caminadors. Sí, vaig anar força ràpid, no sé si va ser cosa de la pluja que ens va acompanyar en tot moment, de que tants corredors em van tibar, o de l'energia que vaig agafar amb tanta animació com hi havia! Increïble però a cada encreuament o a cada pocs metres, des del principi fins al final del recorregut, hi havia un voluntari només per animar i indicar-te el camí (tot i que estava ben senyalitzat) i explicar-te alguna cosa (si venia pujada, si venia un avituallament, etc). Una cosa mai vista que va ser genial!
Tot i que la pluja no ens va permetre tenir gaire visió ni del mar ni del terreny que trepitjàvem, vam tenir bones impressions de la zona al passar per un recorregut 100% muntanya alternant pistes amb corriols xulos, per punts d'interès com Can Mateu que va ser el punt més alt de la marxa, per punts que clarament són miradors però que la pluja va aigualir, etc. I, com uns nens petits, patinant i emmerdant-nos amb el fang (que, per cert, no s'enganxa com un maó pesant a les bambes com fangs d'altres zones, jajaja), vam anar fent camí, a estones coincidint amb un grup d'invidents, flipant lo valents que són i lo bé que es van moure pels trams complicats!
Sens dubte, si podem, l'any que ve repetirem! Si la 1a edició ha sigut tant especial, no em puc ni imaginar com seran les properes!
Crònica d'en Pere i la Carme amb qui vam coincidir, bé, només a la sortida perquè ells van més a sac que jo.
2 comentaris:
Bonica crònica i molt agraïts pels elogis. Us esperem l'any que vé, al Vilatrail hi té cabuda tothom.
A en Lluís li cau molt bé la samarreta, jeje. Fins aviat, un petó.
Mª Carme i Lluis, 3:33 és un "tiempaZO" només caminant..... no em puc arribar a imaginar quin temps fareu l'any que ve, que segur que correreu... I tant que sí!!
Totalment d'acord amb el tema marcatge, no et podies perdre
Felicitats Manlleu!!
Publica un comentari a l'entrada