dimecres, 27 de maig de 2015

09/05/2015 28a Marxa Romànica de Navàs (CCCR)

Vam tastar aquesta caminada el 2013 gràcies a la CCCR però no l’havíem repetit cap més any. No, l’any passat no la vam tornar a fer, no és que no ens agradés sinó que va coincidir amb la Sants - Montserrat i vam decidir provar aquesta altra. Enguany, sí, hi hem tornat. La veritat és que, tot i que hi anàvem sabent que ens havia agradat, en recordàvem pocs detalls, com que majoritàriament es fa de nit, deduïm que la nit ens deu confondre, jejeje, bé, a això s’hi ha d’afegir que només l’havíem fet un cop i que d’això ja en feia 2 anys.

Tot i que té 5.300 m de desnivell acumulat en els seus 83,5 km, en aquesta caminada no hi ha unes poques grans pujades i baixades, sinó una infinitat de petites pujadetes i baixadetes, essent el desnivell continu més gran de “només” uns 300 m, és doncs un recorregut peculiar, sembla planer però enganya perquè el desnivell hi és. Les baixadetes acostumen a ser bastant assassines, pronunciades i amb sorra per patinar. I les pujadetes acostumen a ser roques amunt. Comentar que en total passem per unes 20 petites ermites romàniques, d’aquí el nom de la caminada, la Romànica de Navàs. La veritat és que juraria que no les vaig veure totes, coses del cansament i de la nit. Però realment està molt bé que es combini esport amb cultura i història. El fet de que la majoria de la caminada la fem de nit, fa que ens perdem moltes vistes però la veritat és que enguany va anar bé per evitar la calor.

Romànica Navàs

A les 5 de la tarda, esperant el tret de sortida, feia mooolta calor. Jo rememorava la calor passada la setmana anterior fent la 7 cims i em venien tots els mals abans de començar... Tampoc les tenia totes perquè portava tota una setmana anant curta de son i, si normalment a la nit ho passo malament doncs havent dormit poc no un dia sinó uns quants, estava clar que ho passaria encara més malament que de costum...

En canvi, el papa, com sempre, semblava tranquil. I això que era la primera caminada de 80 i pico kms que feia després d’operar-se el menisc, fins al moment les més llargues que havia fet eren de 60 i pico kms. No sé si perquè dilluns el metge li havia dit que el veia molt bé però la qüestió és que semblava molt motivat. Els primers kms va sortir embalat, a ritme ràpid, anava davant meu ben decidit, i jo darrera, anar fent, intentant no perdre’l i essent optimista pensant que aviat es faria de nit i s’acabaria la calor i que si bé aquella nit no dormiria l’endemà podria dormir tota la tarda i tota la nit.

Així vam passar els primers kms fins el sopar (a Santa Fe de Valldeperes al km 20): un rere l’altre a certa distància, el papa accelerat i jo amb les meves cabòries. Per sort, si que feia xafogor però de tant en tant passàvem algun tros amb sombres, algun tros amb algo de ventet, i en una casa un nen ens va ruixar amb una manguera, ..., en fi, que encara ho vam suportar força bé.

Romànica Navàs

Poc després del sopar se’ns va fer de nit, es va acabar la xafogor, i llavors ja sí que vam anar més juntets i parlant però concentrats per veure les senyals i seguir el camí correcte. La nit va passar millor del que a priori em pensava. A més, vam tenir una sopresa, i és que en Genís i el Bitxo ens van venir a veure en un avituallament.

Se’ns va fer de dia mentre fèiem la pujada més gran de la caminada. I després em vaig atabalar: havíem acabat la pujada, hi havia una ermita i no hi havia avituallament enlloc, anàvem caminant i caminant i no hi havia manera d’arribar a cap avituallament, i vaig començar a pensar que ens havíem saltat un avituallament, amb la gana que tenia! M’estava mosquejant jo sola fins que, per fi, va aparèixer l’esperat avituallament!

Romànica Navàs

Després, el que no em va passar durant la nit em va passar aquí: son, molt i molta son tot fent una pista!, aviat se’n va anar, però, al trobar un corriol de pujada.

La calor començava a fer acte de presència i els últims kms vam intentar anar ràpid per intentar acabar abans de les pitjors hores de sol.

Abans de les 11, vam arribar a Navàs. Vam fer un temps de 17 hores 53 minuts. Vaig començar nerviosa i vaig acabar contenta perquè vaig patir molt menys del que a priori em pensava :)

Romànica Navàs

Vam anar bastant sols tota l’estona, de vegades coincidint amb algun grup amb el qual semblava que féssim relleus, ara ells davant, ara nosaltres davant, però bastant sols tota l’estona. I va ser graciós perquè vam coincidir amb una noia amb qui fa 2 anys pràcticament vam fer junts aquesta caminada en les hores de nit. Va ser ella qui tot d’una mentre ens avançava ens va dir “vosaltres sou el pare i la filla, oi?”, sinó no sé pas si l’haguéssim reconegut.

Tot i que a priori no recordàvem gaire els detalls de la caminada, a mesura que l’anàvem fent, vam anar dient “per aquí hi vam passar”, si bé és cert que algun lloc o tram sí que no el vam recordar. El que sí que recordàvem era el fantàstic massatge de l’arribada. Què millor, després d’una dutxa, que un suau massatge per calmar l’adolorit cos? Una persona a la pota dreta, una a la pota esquerra, i una a l’esquena! Realment el cos ho agraeix, l’endemà no estàs adolorit per aquí i per allà! Seria perfecte que aquest servei estigués a cada caminada!!!

Comentar que la Romànica de Navàs és una verdadera festa de l’esport: el dissabte a la tarda comença la marxa a peu que nosaltres vam fer de 83,5 km i una modalitat curta fins al km 35, el diumenge al matí comença una marxa en btt també amb un recorregut llarg i un de curt (110 km i 60 km respectivament), i els més valents poden fer la UltraRomànica que vol dir fer la marxa a peu de 83,5 km el dissabte i la marxa en btt de 110 km el diumenge.



1 comentari:

Fran ha dit...

Molt bé, Maria Carme, felicitats a tots dos!