Només el meu pare va fer la Sants – Montserrat, jo aquell dia tenia varis compromisos.
En aquest cas no em va saber molt greu perdre’m aquesta caminada perquè l’any passat la vam fer per primer cop i, la veritat, per a nosaltres no és de les millors: moltes pistes, molt camí a tocar de carreteres sentint el soroll del trànsit, molts pobles per travessar... Això sí, la pujada i l’entrada a Montserrat és xulíssima, és completament diferent a totes les altres caminades que hem fet amb arribada a Montserrat: en aquest cas es puja per darrere, per Collbató, i s’entra a Montserrat descendint de dalt l’ermita de Sant Miquel, a més, com que la caminada comença un dissabte a les 17:00, anar al nostre ritme vol dir caminar tota la nit però arribar a Montserrat just quan es fa de dia, un moment ben especial.En total són uns 65 km i uns 4.000 m de desnivell acumulat.
Enguany el meu pare va fer un temps de 12 hores 57 minuts quedant en la posició 72 de 173, més o menys va rebaixar en 1 hora el temps que vam fer junts l’any passat.
Jo diumenge a les 6 i pico del matí recollia el meu pare a Montserrat i a les 8 i pico començava juntament amb el Bitxo la Caminada Popular de les Guilleries amb sortida/arribada al Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta.
En vaig tornar encantada, tot i que a priori em feia més gràcia la Caminada del Vidranès però no hi vaig poder anar perquè començava més d’hora i se’m va fer tard.
Vam fer uns 16 kms molt bonics: vam passar per unes baumes, vam tenir vistes de les Guilleries i del Montseny (i del Collsacabra darrere nostre), vam creuar zones boscoses agraint la seva sombra i frescor en un dia calorós, no sé, em va agradar molt perquè no vam passar pels llocs més típics d’aquella zona, si més no per a mi.
Hi havia molts participants i molts eren canalla, i també hi havia molts gossos.
Vaig trobar alguns coneguts, per exemple en Josep de Cardedeu amb qui coincidim de tant en tant en alguna caminada popular i amb qui en aquesta ocasió vaig creuar la línia d’arribada, als seus 70 i pico d’anys està fet un xaval.
En vaig tornar encantada, tot i que a priori em feia més gràcia la Caminada del Vidranès però no hi vaig poder anar perquè començava més d’hora i se’m va fer tard.
Vam fer uns 16 kms molt bonics: vam passar per unes baumes, vam tenir vistes de les Guilleries i del Montseny (i del Collsacabra darrere nostre), vam creuar zones boscoses agraint la seva sombra i frescor en un dia calorós, no sé, em va agradar molt perquè no vam passar pels llocs més típics d’aquella zona, si més no per a mi.
Hi havia molts participants i molts eren canalla, i també hi havia molts gossos.
Vaig trobar alguns coneguts, per exemple en Josep de Cardedeu amb qui coincidim de tant en tant en alguna caminada popular i amb qui en aquesta ocasió vaig creuar la línia d’arribada, als seus 70 i pico d’anys està fet un xaval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada