12/04/2015 XII Els Cinc Cims (CCCR)

Els Cinc Cims és una marxa bianual de 52 km i 4.564 m de desnivell acumulat que passa per 5 cims emblemàtics del Vallès, així que és ideal per gaudir d’unes bones vistes i conèixer en un sol dia bona part d’aquella zona que no té desperdici. Fa 2 anys hi vam participar per primer cop gràcies a que en Manel (company d’algunes caminades de resistència) ens en va parlar. Com que ens va agradar, i a més enguany per primer cop està dins la CCCR, no hi podíem faltar! Va ser curiós i bonic perquè precisament amb en Manel vam començar, després ell es va avançar a nosaltres, i finalment als últims avituallaments ens vam retrobar i pràcticament junts vam creuar la línia de meta.

La Mola de St Llorenç del Munt

La Mola de St Llorenç del Munt (el més alt amb 1.103 m) i el Montcau són els primers cims a assolir i són molt concorreguts, no és estrany doncs és una zona propera a grans ciutats, amb formacions rocoses molt peculiars, i amb esplèndides vistes. Dalt la Mola hi ha un restaurant que més d’un m’ha dit que està bé, algun dia l’hauré de provar... El Montcau em va tornar a fer tanta gràcia com el primer cop que el vaig fer, és literalment com una mini piràmide rocosa, i per pujar-hi cal una mica d’ajuda de les mans, és ben estrany trobar-se aquest cim allà al mig, potser per això m’agrada, i les seves vistes de 360º són de les millors. Per aquesta zona vam trobar molta gent caminant.

El Montcau

Després es baixa a Sant Llorenç Savall i acte seguit ve una bona estona de pista fins arribar als peus del proper cim, St Sadurní de Gallifa amb una ermita, havíem deixat enrere les peculiars formacions rocoses i a partir d’ara tot serien zones boscoses. Per aquesta zona, que hi ha moltes pistes, vam trobar molts ciclistes.

Sant Sadurní de Gallifa

Per arribar al següent cim, el Pic del Vent, que com el Montcau té unes espectaculars vistes de 360º, vaig patir una miqueta. Un cop vam ser-hi a tocar, em vaig ratllar en el primer tram de pujada que era pista, en canvi, a la que vam entrar al segon tram de pujada que era corriol, com que tenia ganes d’acabar amb la ditxosa pujada, vaig començar a avançar a tothom. Després s’arriba a un avituallament que està a una urbanització (El Farell) i després encara hi ha una mica més de pujada per, llavors sí, fer el cim. Des d’allà es veuen tots els cims de la marxa, és xulo.

Pic del Vent

El cinquè i darrer cim, el Puig de la Creu (el més baix amb 662 m) és el que menys dificultat té, però, clar, pel fet de ser el darrer i portar cansament a sobre, pot fer-se pesat. Allà hi ha una altra ermita.

Puig de la Creu

L’arribada a Castellar del Vallès és tot baixada i un cop al poble la marxa condueix directe al local del Centre Excursionista, va bé acabar així.

Vam fer la marxa amb 12 hores 19 minuts. Per acabar, remarcar que els avituallaments van ser genials: beguda molt variada (aigua, coca-cola, aquarius, sucs, cervesa), també menjar molt variat entre un avituallament i un altre, i algun luxe de sorpresa com ara maduixots en l’últim avituallament que es posaven la mar de bé!