dijous, 23 de juliol de 2015

18/07/2015 Els Empedrats

Els Empedrats

Fa uns anys, quant vam fer Cavalls del Vent, aquesta part del recorregut (Els Empedrats) va ser de les que més ens van agradar, així que teníem pendent tornar-hi amb calma. I també teníem pendent anar a treure el cap al Refugi Vents del Cadí d’en Fran Izquierdo inaugurat fa poc més de 1 any i que precisament està en aquella zona. Doncs el dissabte 18 de juliol vam decidir que ens trauríem aquest parell de cuquets que teníem i, a més, ens refrescaríem, i cap allà vam anar!

Els Empedrats

Els Empedrats

Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo vam aproximar-nos amb el cotxe fins a Bagà i d’allà fins al Refugi Vents del Cadí on vam deixar el cotxe. No vam veure en Fran pel refugi així que vam iniciar la nostra ruta i vam pensar que ja el saludaríem al finalitzar. La ruta escollida era d’uns 10 kms i uns 900 m de desnivell positiu: pujar pels Empedrats, visitar un parell de fonts (la Font Gran d’Escriu i la Font del Faig al costat del Refugi Sant Jordi), passar pel Coll de Galligans i pel Pas de la Boixassa, i baixar passant per la Collada de la Pelosa.

Els Empedrats

Els Empedrats

Abans d’enfilar-nos pels Empedrats, vam desviar-nos fins al Bullidor de la Llet, un brollador d’aigua que no coneixíem però que vam trobar ben sec, es veu que en tot el juliol no hi ha caigut ni una gota de pluja, quin estiu, aquest! Als Empedrats, com no, el Bitxo va fer-hi més d’una remullada i nosaltres vam fer-hi mil i una fotos ja que és molt bonic (una pujada per riu i pedres, de tant en tant enmig de grans parets, i de tant en tant algun petit salt d’aigua al costat). Passat el Pas de la Boixassa que, per cert, també és molt bonic perquè sembla que passis d’una dimensió a una altra perquè tot de sobte passes de veure uns paratges a veure’n uns altres, ens trobàvem al punt més alt de la ruta així que hi vam esmorzar tot gaudint d’unes magnífiques vistes al Pedraforca, al Cadí, a la Vall del Bastareny, etc. A la tornada, tot baixant de la Boixassa jo vaig anar de cul a terra i poc després ens vam creuar amb el Fran, la seva gosseta i un seu amic que pujaven, jajaja, per fi el vam poder saludar. A la baixada no hi havia cap riu per remullar-nos però, passada la primera part, la resta va ser per una zona força ombrívola així que tampoc vam patir calor. A l’arribada, abans de tornar en cotxe cap a casa, una remullada a la Font Nostra.

Els Empedrats

Una ruta molt bonica i molt recomanable.