Feia temps que en Genís deia que volia anar al Puigmal i, sense planificar-ho, aquesta sortida va tenir lloc en un dia tan assenyalat com és Sant Joan. Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo anàvem a investigar una zona de Ribes de Freser que sempre ens feia tilín quan hi passàvem pel costat amb el cotxe però aquest dia, al parar-nos-hi i inspeccionar-ho una mica, no ho vam veure clar i, després de que el meu pare tingués la brillant idea, vam tornar a pujar al cotxe i ens vam dirigir cap al Puigmal.
Vam pujar al Puigmal per la que crec que és la ruta clàssica, des de Fontalba (en aquí s’hi arriba a través d’una pista que surt de Queralbs). I vam baixar pel mateix lloc. En total són uns 10 km amb uns 900 m de desnivell positiu, no està gens malament.
Vam anar fent a poc a poc, parant de tant en tant per admirar les vistes a totes bandes, i sí, en Genís va fer el cim, això sí, amb una mica de mal de cap degut a l’alçada. I és que, amb els seus 2.913, el Puigmal és el cim més alt del Pirineu Oriental Català. A dalt evidentment esmorzar i fotos
Vam fer la baixada envoltats d’una boira que anava i venia, que tan aviat s’espessia com s’obria. Per allà dalt, pocs cops dels que hi hem pujat ens hem salvat de la boira i/o dels núvols, la majoria de les vegades més tard o més d’hora i amb més o menys intensitat aquests han fet acte de presència. Però també és bonic trobar-se amb una mica de tot, sol i boira, així es veu la muntanya de diferents maneres.
El que havia de ser una sortideta, va acabar essent una sortidassa, guai! Sempre es posa bé un Puigmal, es pugi per on es pugi :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada