Makissada

Aquest diumenge 11 de setembre ens coincidia la caminada de les Guilles de Tagamanet i la Makissada de Sils. Tot i que les caminades de les guilles ens agraden molt perquè sempre varien el recorregut i el fan molt xulo i els avituallaments estan molt bé, vam optar per la makissada perquè no l'havíem fet mai.

foto dels MAKIS en la que hi surt en Lluís i el meu pare

foto dels MAKIS en la que hi surt el Bitxo, jo i en Genís

Tenint present, tal i com van dir els organitzadors abans de donar el tret de sortida, que a Sils no hi ha muntanyes (cosa que vam trobar a faltar una mica), el recorregut va estar bé: s'ho van currar perquè només passéssim per pistes i corriols, vam fer 0% d'asfalt, una cosa sorprenent i molt d'agrair. Hi havia avituallaments amb només aigua per suportar la calorada que va fer, i a l'arribada hi havia entrepà, refresc i fruita.

Podíem escollir entre fer una ruta de 10 km i una de 26 km. El meu pare, en Lluís, en Genís, el Bitxo i jo vam optar per la llarga. I... de seguida vam flipar amb la velocitat de la marxa! En principi es podia fer caminant o corrent però de seguida vam adonar-nos que corredors i caminadors anaven fiuuu! tope ràpid! Vist això, al 1r avituallament en Genís va decidir continuar per la ruta de 10 km. La resta vam acabar els 26 km amb només 5 hores, és a dir, vam anar a 5 km i pico per hora i, tot i anar a aquesta velocitat, vam arribar últims, flipaaant! Vam caminar rapídissim, parant-nos lo mínim als avituallaments de l'aigua, jo em vaig menjar una barreta caminant per no perdre temps (el meu pare i en Lluís ni això), no vaig parar ni un moment a fer pipí, només parava "per força" quant havia de netejar el Bitxo d'arbusts que tenia enganxats al pèl perquè pogués caminar bé i després a córrer per atrapar al meu pare i en Lluís, sort que no hi havia gaire desnivell, bufff! què menja la gent de Sils per portar aquest ritme???

El Bitxo, entre que feia dies que no feia rutes llargues, la calor, la velocitat que vam portar i l'absència de parades, va anar tota l'estona esbufegant i va acabar esgotat. A l'arribada, després d'una remullada en una font, d'un extra de 2 botifarres, i d'uns 30 minuts descansant a la gespa, va tornar en sí.

En Lluís va anar amb la senyera tota l'estona per celebrar la diada. D'això se'n diu ser bon català, jejeje

Camí de Ronda: Cala Montjoi - Sta Margarida (Roses)

Mostra un mapa més gran

Dissabte vam fer una sortida familiar a la Costa Brava: vam anar xino-xano, gaudint del paisatge, xerrant i fent parades vàries pel tram del camí de ronda que va de Cala Montjoi a Sta Margarida (Roses) i, després d'un ràpid bany al mar per refrescar-nos, vam fer un bon dinar. Realment hi ha racons molt bells a la Costa Brava.

III Circular al Pantà d'Oliana

L' any passat ens va encantar en tots els sentits, així que aquest any havíem de repetir aquesta marxa de 24 hores organitzada pel Grup Excursionista d'Oliana que, per cert, és la que té la puntuació més alta (per sobre de la clàssica Matagalls-Montserrat) a la XIV Copa Catalana de Caminades d'Alta Resistència.

El recorregut va ser el mateix que l'any passat:

81 km

6.200 m desnivell segons el Grup Excursionista / 6.650 m desnivell segons la Federació

Com expliquen a la seva web:

"El nom de Circular Pantà d Oliana no significa que sigui una caminada que rodeja els límits de l'embassament, sinó que el recorregut transcorre pels abruptes massissos i serres que geològicament li donen forma. És tant així, que l'embassament només es deixa veure en certs punts del recorregut, ja sigui en distàncies properes o llunyanes.
El recorregut circular va alternant el pas per massissos i serres amb diferents poblacions de l'Alt Urgell sud: muntanyes com Serra-seca, la Serra d'Aubenç, Roca del Corb en són alguns exemples. Sortint i arribant a Oliana, es passa també pels nuclis urbans d'Alinyà, Romanins, Fígols, Organyà, Coll de Nargó, les Masies, Peramola i Tragó."

1r avituallament

Una mica allunyat però, al fons a l'esquerra, el pantà d'Oliana

Tot i que el temps previst era de pluja, només durant les primeres hores (la tarda del dissabte) va anar caient puntualment una minsa pluja. I diumenge pràcticament fins al migdia va estar ennuvolat. La meteorologia ens va ser favorable perquè no vam passar calor com en l'edició anterior.

Hi va haver menys gent que l'any passat, segurament "per culpa" dels pronòstics de pluja. De 185 inscrits (50 menys que l'any passat), 140 vam finalitzar la marxa (un 75%, més o menys com l'any passat). Nosaltres vam tardar 19h 24m (2h 20m menys que l'any passat) i vam quedar penúltims (com l'any passat) per davant d'un grup de 6 persones. Aquesta millora va ser deguda a que no vam passar calor (a l'últim avituallament ens van dir que tothom havia millorat més o menys 1,5h respecte l'edició anterior) i a que físicament no vam tenir cap problema (l'any passat jo vaig acabar amb un peu xungo). Però 19h i pico és el que havíem de tardar si tot anava bé ja que és el que tardem normalment en aquestes marxes de 24h.

Un ramat d'ovelles a punt de ser tancades just quant es va fer fosc. El gos que les controlava ens va encerclar fins i tot a nosaltres!

Com l'any passat, quasi tot perfecte: recorregut xulo, gent amable, avituallaments variats, piscina i dutxa a l'arribada, molt control perquè tot anés bé, etc. Ara bé, si l'any passat el marcatge va ser perfecte (sempre abundant i molt vistós a la nit), aquest any va ser normal i es veu que algun corredor es va queixar (quant hi havia algun canvi de sentit, de terreny, etc, estava ben senyalitzat però de vegades portaves una bona estona en una pista i no veies cap marca i dubtaves de si anaves bé o no, bé, nosaltres a l'haver fet la marxa l'any passat dubtàvem però de seguida, recordant l'edició anterior, vèiem que sí que anàvem bé).

Una de les anècdotes que vam viure va ser conèixer en Lluís Garrofé, un senyor de 80 anys que... va arribar abans que nosaltres!!! I d'aquí a dues setmanes farà la Matagalls-Montserrat com ha fet els darrers anys, essent la persona de més edat en fer-la.

A l'arribada, amb els diplomes

Refrescant-nos i recuperar-nos a la piscina d'Oliana

Excepte al primer tram i a alguns darrers trams, vam anar sols. És cert el que un va comentar: a la Circular d'Oliana menys de 200 persones i 15 dies després a la Matagalls-Montserrat 3.000 persones, què pensa la gent?

I encara una altra qüestió... Ja ho he dit algun altre cop: cada cop hi ha més gent que corre (a Oliana els darrers van tardar 21h, és a dir, la organització va poder plegar 3h abans). Tot està en constant evolució, sí, i potser els organitzadors de marxes s'hauran de renovar per adaptar-se a les noves preferències dels participants però espero que no sigui en detriment dels caminadors, per exemple, rebaixant els temps perquè sinó els caminadors, que també existim, quedarem fora d'aquestes activitats! A la presentació de la Matagalls-Montserrat, per exemple, van deixar anar que igual l'any vinent farien cursa i caminada.

Presentació de la Matagalls-Montserrat 2011 al Parlament, amb la M.H. Núria de Gispert

Cada cop se'm fan més amenes aquestes marxes de 24h. És una desconnexió total del dia a dia, un gaudir de la natura, conèixer gent, una superació personal, la ment va per aquí i per allà, un mateix es sorprèn de sí mateix, etc

Finde de relax al Delta de l'Ebre

Després de la Marató del Montcalm i a l'espera de repetir la Circular al Pantà d'Oliana, aquest va ser un cap de setmana tranquil

Marató del Montcalm

Nooo, no he fet una marató, je je je, de moment això de córrer no ho domino... Tot va començar quant fa 2 anys vam fer la Pica d'Estats i vam flipar veient gent que corria amb un dorsal. A l'arribar a casa vaig estar buscant per internet quina cursa havíem presenciat però no vaig saber trobar res. I, l'any passat, quant no tenia en ment ni la Pica d'Estats ni la cursa que hi havíem vist, va i vaig anar al Saló del Senderisme i en allà em vaig assabentar de la Marató del Montcalm que té lloc dins el FESTIVAL DE MUNTANYA DE L'ARIÈGE a l'igual que diverses xerrades, diversos actes d'animació, un trail, una cursa infantil i la caminada a la qual vam participar nosaltres.

Així, doncs, si fa 2 anys vam fer la Pica d'Estats pel nostre compte i per la banda de Catalunya, amb la "Randonnée" (o caminada) paral·lela a la Marató del Montcalm enguany hem fet el Montcalm que és el cim més alt de l'Ariègie i la Pica d'Estats que és el cim més alt de Catalunya (i un extra, el Pic Verdaguer) per la banda de França i sota una perfecta organització i un immens desplegament dels nostres veïns francesos.



Pica d'Estats 2009

Vam ser-hi la Maria (companya del trailwalker) i l'Elisenda (la seva filla), el meu pare i jo. El Bitxo no perquè al reglament hi deia que no acceptaven gossos, ni lligats.

Doncs els 4 vam marxar divendres a la tarda amb el cotxe a petar cap a Auzat (després de que jo acabés de treballar, sinó haguéssim pogut aprofitar més els dies i veure més coses). Van ser unes 3,5 hores de cotxe. La veritat és que estàvem una mica desorientats sobre com aniria tot plegat perquè hi anàvem amb un munt de dubtes perquè a la web hi havia poquíssima informació (i els vaig enviar un mail amb algunes preguntes i les seves respostes van ser a sac sí/no, jo que m'esperava alguna mini explicació!) i perquè la inscripció l'havíem fet 1 mes abans des de casa d'una manera una mica rudimentària (enviant el formulari d'inscripció amb una carta postal i fent el pagament de la inscripció amb un gir postal). Ara bé, el dia de la caminada un 10!

Vam arribar a Auzat (el poble on s'organitza la marató, la caminada i tot plegat) cap allà a les 21:00. A aquelles hores vam trobar el càmping tancat i el punt de recollida de dorsals també. Sol·lució: vam "copiar" algunes tendes i vam instal·lar la nostra al camp de futbol (no dins el terreny de joc però sí dins el que envolta el terreny de joc); vam treure el cap a la "pasta party" i en allà ens van dir que l'endemà podíem agafar el dorsal a partir de les 04:30 i a les 05:30 un autobús fins el punt de sortida (a la web no deien res de l'existència d'un autobús, nosaltres pensàvem arribar-nos al punt de sortida amb cotxe i en allà agafar el dorsal, sort que ho vam preguntar!).

Entre els nervis i que ens vam haver d'aixecar d'hora, la veritat és que no vam dormir gaire... Però ens vam aixecar ben desperts perquè hi havia ganes de fer la caminada! La recollida del dorsal va ser ràpida i a més ens van oferir cafè i pastes per esmorzar. Seguidament a les 05:30 ben puntuals ens van fer pujar a diferents mini autobusos o furgonetes que ens van portar al Parking de l'Artigue, punt de sortida de la caminada. A les 06:00 també ben puntuals van donar el tret de sortida de la caminada. Teníem per davant uns 22 kms, primer una pujada de més de 2.000 metres i després baixar-la ja que l'anada i la tornada es feien pel mateix camí. Els de la marató feien el mateix que nosaltres però 20 kms de més perquè sortien d'Auzat, això vol dir que vam haver de deixar passar els 300 i pico corredors un parell de vegades (tant quant pujaven com quant baixaven).

La caminada molt ben senyalitzada, la gent més que amable i molts avituallaments. És cert que als avituallaments sempre hi havia el mateix (pa d'espècies, gominoles, orellanes, fuet i aigua sola / amb sucre / amb sal) però n'hi havia molts (just quant ens venia de gust fer un glop d'aigua ens en trobàvem un, realment no calia que ens haguéssim emportat la nostra cantimplora!) i , entre avituallament i avituallament, et donaven aigua i, entre aigua i aigua, hi havia gent de l'organització controlant que ningú es fés mal, que ningú es perdés, etc. En aquest sentit, tot molt bé.

22 kms no són molts però 2.000 m de desnivell positiu sí! Així que vam anar xino-xano, gaudint del paisatge (quina meravella de muntanyes!), prenent alè de tant en tant, deixant passar els corredors, fent fotos per aquí i per allà, aturant-nos als avituallaments per menjar i beure i per xerrar amb els voluntaris, etc. Total, que vam sortir a les 06:00 i a les 10:45 vam fer el cim del Montcalm, a les 11:30 el cim de la Pica d'Estats i, abans de baixar, vam desviar-nos de la senyalització de la caminada per fer el Pic Verdaguer. La baixada va ser més ràpida. Però un parell de vegades vam fer companyia a l'Antonio, un conegut de la Maria que corria la marató i que, com que estava accidentat, va haver de ser socorregut per l'helicòpter (es veu que que l'helicòpter va anar de bòlit perquè va haver de fer moltes sortides). Entre una cosa i una altra, no vam acabar fins a les 16:00, és a dir, vam estar 10 hores "perduts" per la muntanya. El primer corredor només va tardar 4,5 hores, flipant!!!

Refugi Pinet

Montcalm

Pica d'Estats

Pic Verdaguer

A l'arribada també ens van donar dinar, super bé! I vam tenir la sort que mentre menjàvem feien l'entrega dels diferents premis, així que vam tenir animació. També vam tenir dutxes! És fantàstic això d'acabar una caminada i poder tornar a casa havent-te dutxat i amb la panxa plena :) És una caminada per repetir!

Podeu llegir la crònica d'un corredor: galopaquegalopa, tot un crack a qui vam poder animar. A la caminada no, però a la cursa hi havia bastants catalans.

15/08/2011 Cursa de la Festa Major de Manlleu (5 km)

El meu pare comença a ser un habitual de les curses de 5 o 10 km. I per això cada cop ho fa millor :) A l'espera de que el Club Olímpic Manlleu faci públics els resultats, crec que ha millorat el temps de l'any passat amb uns 2-3 minuts.

Enguany, aquesta cursa i d'altres actes de la festa major han estrenat la renovació (encara no acabada) de la Plaça Fra Bernadí de Manlleu.

Atletes i curiosos esperant el tret de sortida

El meu pare arribant a la meta

Plaça Fra Bernadí de Manlleu