4potes: St Silvestre de Manlleu

Una bona manera d'acabar l'any: a la St Silvestre de Manlleu. Bona revetlla i feliç 2011!

A la foto:

El Bitxo (1), el meu pare, jo mateixa, i la Duna (2).

(1) El Bitxo és el meu westy (West Highland White Terrier). És d’allò més social amb qualsevol persona o animal, és molt intrèpid, esportista i enèrgic però és massa bonifaci. El 22/05/2019 el Bitxo ens deixa :(

(2) La Duna és la dàlmata del meu germà. És una mica llunàtica i només fa cas al meu pare però és molt bona exploradora: li encanta anar a llocs nous i xafardejar-ho tot, no es perd cap detall. El 28/05/2013 hem de dir adéu a la Duna...

El que va començar com unes passejades llargues pels gossos, cada cop ha anat i estar anant a més, tant pel fet de veure llocs nous com pel fet de fer més quilòmetres per descobrir els nostres límits: dels primer passejos més aviat planers i més aviats propers al lloc on vivim, vam passar a fer alguns cims o algunes rutes no tant properes a nosaltres gràcies als llibres i a internet, després van venir algunes caminades populars més aviat llargues com la Rupit-Taradell o la Matagalls-Vic i alguna sortida amb pernoctació inclosa muntada per nosaltres mateixos com per exemple anar als Llacs de Carançà. Vam acabar viciant-nos a les caminades de resistència com la Matagalls-Montserrat i a algunes rutes de varis dies com Carros de Foc. Darrerament jo, amb un nen nascut el març de 2016, he tornat a les caminades curtes mentre que el meu pare continua amb les caminades de resistència, algunes curses, i puntualment alguna travessa de natació.

Perquè...

Hi ha temporades en que no passa quasi res i temporades en que passa de tot.

A dia 23/04/2009 puc dir que estic en el darrer cas, amb molts projectes entre mans:
100 cims
Canicross
GPS
i... aquest blog!

Pel 2012, nous reptes:

CCCR (el meu pare i jo)

10 kms (en Genís)

Pel 2013:

CCCR (el meu pare i jo)

Recuperar-se d'una lesió (en Genís)

Pel 2014:

CCCR (el meu pare i jo)

Pel 2015:

El meu pare:

Després d'operar-se el menisc, torna a la càrrega.

Jo:

Deixo a mitges la CCCR al quedar-me embarassada i en Genís i jo retornem a les caminades populars d'uns 20km.

Pel 2016:

CCCR (el meu pare)

Fins al gener en Genís i jo continuem amb les caminades populars d'uns 20 km. Al març neix el nostre fill.

A partir del 2017:

El meu pare no para: va fent caminades de resistència, algunes curses, i puntualment alguna travessa de natació.

En Genís i jo de tant en tant fem caminades populars curtes de 10-15 km amb el nen a la motxilla.

Disculpeu perquè el bloc té algunes llacunes degut a que hi ha algunes temporades en que, per diferents motius, no l'he pogut actualitzar tot i tenir un munt de coses per explicar.

Pàgines

divendres, 31 de desembre del 2010

St Silvestre de Manlleu

Cap comentari: