III Circular al Pantà d'Oliana

L' any passat ens va encantar en tots els sentits, així que aquest any havíem de repetir aquesta marxa de 24 hores organitzada pel Grup Excursionista d'Oliana que, per cert, és la que té la puntuació més alta (per sobre de la clàssica Matagalls-Montserrat) a la XIV Copa Catalana de Caminades d'Alta Resistència.

El recorregut va ser el mateix que l'any passat:

81 km

6.200 m desnivell segons el Grup Excursionista / 6.650 m desnivell segons la Federació

Com expliquen a la seva web:

"El nom de Circular Pantà d Oliana no significa que sigui una caminada que rodeja els límits de l'embassament, sinó que el recorregut transcorre pels abruptes massissos i serres que geològicament li donen forma. És tant així, que l'embassament només es deixa veure en certs punts del recorregut, ja sigui en distàncies properes o llunyanes.
El recorregut circular va alternant el pas per massissos i serres amb diferents poblacions de l'Alt Urgell sud: muntanyes com Serra-seca, la Serra d'Aubenç, Roca del Corb en són alguns exemples. Sortint i arribant a Oliana, es passa també pels nuclis urbans d'Alinyà, Romanins, Fígols, Organyà, Coll de Nargó, les Masies, Peramola i Tragó."

1r avituallament

Una mica allunyat però, al fons a l'esquerra, el pantà d'Oliana

Tot i que el temps previst era de pluja, només durant les primeres hores (la tarda del dissabte) va anar caient puntualment una minsa pluja. I diumenge pràcticament fins al migdia va estar ennuvolat. La meteorologia ens va ser favorable perquè no vam passar calor com en l'edició anterior.

Hi va haver menys gent que l'any passat, segurament "per culpa" dels pronòstics de pluja. De 185 inscrits (50 menys que l'any passat), 140 vam finalitzar la marxa (un 75%, més o menys com l'any passat). Nosaltres vam tardar 19h 24m (2h 20m menys que l'any passat) i vam quedar penúltims (com l'any passat) per davant d'un grup de 6 persones. Aquesta millora va ser deguda a que no vam passar calor (a l'últim avituallament ens van dir que tothom havia millorat més o menys 1,5h respecte l'edició anterior) i a que físicament no vam tenir cap problema (l'any passat jo vaig acabar amb un peu xungo). Però 19h i pico és el que havíem de tardar si tot anava bé ja que és el que tardem normalment en aquestes marxes de 24h.

Un ramat d'ovelles a punt de ser tancades just quant es va fer fosc. El gos que les controlava ens va encerclar fins i tot a nosaltres!

Com l'any passat, quasi tot perfecte: recorregut xulo, gent amable, avituallaments variats, piscina i dutxa a l'arribada, molt control perquè tot anés bé, etc. Ara bé, si l'any passat el marcatge va ser perfecte (sempre abundant i molt vistós a la nit), aquest any va ser normal i es veu que algun corredor es va queixar (quant hi havia algun canvi de sentit, de terreny, etc, estava ben senyalitzat però de vegades portaves una bona estona en una pista i no veies cap marca i dubtaves de si anaves bé o no, bé, nosaltres a l'haver fet la marxa l'any passat dubtàvem però de seguida, recordant l'edició anterior, vèiem que sí que anàvem bé).

Una de les anècdotes que vam viure va ser conèixer en Lluís Garrofé, un senyor de 80 anys que... va arribar abans que nosaltres!!! I d'aquí a dues setmanes farà la Matagalls-Montserrat com ha fet els darrers anys, essent la persona de més edat en fer-la.

A l'arribada, amb els diplomes

Refrescant-nos i recuperar-nos a la piscina d'Oliana

Excepte al primer tram i a alguns darrers trams, vam anar sols. És cert el que un va comentar: a la Circular d'Oliana menys de 200 persones i 15 dies després a la Matagalls-Montserrat 3.000 persones, què pensa la gent?

I encara una altra qüestió... Ja ho he dit algun altre cop: cada cop hi ha més gent que corre (a Oliana els darrers van tardar 21h, és a dir, la organització va poder plegar 3h abans). Tot està en constant evolució, sí, i potser els organitzadors de marxes s'hauran de renovar per adaptar-se a les noves preferències dels participants però espero que no sigui en detriment dels caminadors, per exemple, rebaixant els temps perquè sinó els caminadors, que també existim, quedarem fora d'aquestes activitats! A la presentació de la Matagalls-Montserrat, per exemple, van deixar anar que igual l'any vinent farien cursa i caminada.

Presentació de la Matagalls-Montserrat 2011 al Parlament, amb la M.H. Núria de Gispert

Cada cop se'm fan més amenes aquestes marxes de 24h. És una desconnexió total del dia a dia, un gaudir de la natura, conèixer gent, una superació personal, la ment va per aquí i per allà, un mateix es sorprèn de sí mateix, etc