Marxa de Castellar de n'Hug vs Cursa 10km Roda de Ter

Com que pel diumenge 9 d'octubre no hi havia plans i no hi havia cap caminada per aquí a la comarca, vaig buscar per internet si trobava alguna cosa interessant i vaig descobrir l' Espai Kilian. Cada any organitzen a Meranges, Lles de Cerdanya i Castellar de n'Hug una marxa/cursa i, qui participa en les 3, representa que fa el que ells anomenen  el "piritours". Total, que el 9 d'octubre tenia lloc el darrer esdeveniment del "piritours" a Castellar de n'Hug: una cursa de 14km amb pujada al Tossal d'Orriols i una marxa de 9,5km.

Amb en Lluís, en Genís i en Bitxo vam anar a fer la marxa. Tot i ser curta, va valer la pena: va ser molt familiar i en un entorn molt bell, vam passar per les Fonts del Llobregat i per la Collada del Tossal.

A l'arribada, entrega de premis als corredors i sorteig de regals amb sorpresa perquè hi havia un regal per a cada caminador i per a cada corredor. Així, doncs, vam estar una bona estona veient com el pare d'en Kilian Jornet feia d'speaker anunciant quin regal tocava a qui i entregant-lo. I dic una bona estona perquè hi vam estar fins al final perquè l'últim número en sortir va ser el meu, tinc sort, ja ho veieu, jajaja Però l'espera va valer la pena: una samarreta firmada per en Kilian Jornet (el number one en SkiRunning), oooh! Per en Lluís també, però ell va tenir més sort, va ser dels primers en rebre el regal. A en Genís li va tocar un dvd Kilian's Quest.

Abans de marxar, vam anar de compres per Castellar de n'Hug, que vol dir que vam comprar menjar, hi havia molts embotits que feien bona pinta però... vam marxar amb un croissant de kg, sí, sí, de kg! I estava boníssim :P

El meu pare va fer la Cursa de 10km de Roda de Ter (també hi havia una mitja marató amb gent mediàtica com l'Arcadi Alibés). Va fer un temps de 51m 43s quedant 5è en la seva categoria (poc a poc, va rebaixant el seu temps).

X Trenkakames (i un 100 cim: la Talaia del Montmell)

Ja fa 20 dies de la trenkakames!!!

Característiques:

82 km

5.421 m desnivell acumulat

232 inscrits

224 participants van prendre la sortida

164 participants van acabar la marxa

Amb el meu pare vam fer un temps de 19h 32m / 19h 33m quedant en les posicions 146 i 147

Tenia ganes de fer-la per 2 motius:

1r) perquè té un perfil diferent al de les caminades de resistència que he fet fins ara (en aquesta, fins al km 40 i pico toca anar guanyant desnivell, hi ha pujadetes i baixadetes però bàsicament es puja, i a la darrera meitat del recorregut toca anar perdent el desnivell guanyat, hi ha pujadetes i baixadetes però bàsicament es baixa; en canvi, a les caminades de resistència que havia fet fins ara hi ha 3 o quatre pujades/baixades xungues)

2n) per conèixer el Baix Penedès i fer un 100 cim d'allà

Amb el meu pare vam fer aquesta caminada. Jo patint força en un determinat moment...

Dissabte a les 10:07 del matí van donar la sortida i amb els crits de

- Visca Catalunya...

- Lliure!

- Visca Catalunya...

- Lliure!

tots els participants vam començar a caminar, ningú va sortir corrents (flipant!) però no pas per ganes sinó perquè fins la sortida del poble d'El Vendrell anàvem guiats per un policia local en moto seguit d'un grup de graellers i darrera d'ells tots els participants. Em va agradar aquesta sortida :)

Primer ens vam dirigir cap a la Platja de Sant Salvador i a continuació vam anar passant per petits poblets, vinyes, algun turó, etc, fent massa asfalt pel nostre gust i passant mooolta caaalor. Curiós que a cada poble haguéssim de fer un carrer amb una pendent molt pronunciada; en un poble el nom del qual ja no recorda (crec que St Vicenç de Calders), vam fer una pendent de quasi el 90%, quasi una paret (segurament exagero però de debò que era molt pronunciada i que costava de fer), flipant!

Del km 36 al 41 vaig agafar una pájara. Era un dels millors trams perquè vam passar per fi a fer muntanya però, jo, com si fos una novata en moure'm per muntanya, no tirava... fins aquí vam anar a 5 i pico per hora i en aquí vaig fer rebaixar la velocitat a la meitat! cert és que en aquí, per força, pel tipus de terreny, haguéssim rebaixat la velocitat, però no tant! se m'enrampaven els dits del peu, els meus pensaments van començar a ser negatius, em movia a pas de tortuga, un desastre! sort que només van ser 5 kms!

I, per fi, vam arribar a l'església de St Miquel! Dins l'església, després de menjar-me mig entrepà * i d'apuntar el cul una estona en una cadira, vaig recuperar-me una mica. I, mentre el dia queia, vam pujar a la Creu quasi grimpant i a la Talaia de Montmell. Aquí al cim vaig recuperar-me del tot, pel fet de fer un 100 cim però sobretot perquè vaig veure veure una estrella fugaç, sembla mentida com petites coses provoquen un somriure.

Ja de nit, després d'una forta baixada, vam començar a fer volta per aquí i volta per allà (jo em sentia estúpida, semblava que no em mogués del mateix lloc) perquè van haver de modificar el recorregut perquè per allà hi havia un rally. Després de no sé quantes voltes, vam arribar al següent avituallament. En aquí vaig menjar-me l'altre mig entrepà (me l'havia guardat a la motxilla) *, vaig saludar el gos dels de l'avituallament, vam xerrar amb els de l'avituallament i tot d'una va aparèixer en Xavi de Barcelona tot content de trobar algú perquè es veu que des que s'havia fet de nit que anava sol. Ens va acompanyar fins al final de la caminada. Igual que el fred (sí, de dia mooolta caaalor i de nit una mica de fred).

Xerrant amb en Xavi, arribar fins a Aiguaviva on hi havia el sopar (entrepà de botifarra), se'm va fer amè. En aquí hi havia un bus per si algú volia tornar al Vendrell. I també hi havia en Genís, que va venir a animar-nos :)

Bé, ja quedaven pocs kms i què passa en aquests casos? Doncs que es fan eterns! Arribar al penúltim avituallament se'ns va fer pesat però va valer la pena perquè en allà hi havia donuts! Per cert, en aquí vam estar xerrant també amb els de l'avituallament i vaig flipar perquè és el primer cop que algú de l'organització d'una caminada em diu que anem bé, que anem normal, que és inhumà els temps que fan els que corren, que no s'haurien d'apuntar a les marxes, que ja hi ha curses per apuntar-se. Noi, hi ha gent per a tot. Bé, ja només ens quedaven 9 km. Tot i que vam pensar que se'ns farien més pesats que els que havíem fet fins arribar als donuts, no va ser així, i és que els vam fer amb menys de 2 hores!

I, per fi, vam arribar i ens van rebre amb un diploma, menjar, cadires i fins i tot matalassos per trencar el son, jejeje Ah! i una genial dutxa!

Pujada al Montsià

L'any passat vam fer la Pujada al Montsià i enguany l'hem repetit. Només era l'edició V però hi havia molts participants, i és que està molt ben organitzada i és una bona manera de gaudir del Delta de l'Ebre. Hi havia una cursa de 31 km i una caminada de 18 km, amb en Genís vam fer la caminada.

A les 8:00 hi va haver la sortida de la cursa i a les 9:00 la sortida de la caminada, després d'una ballada de gegants i d'uns quants petards. Tots els participants amb xip, per controlar-nos bé. Enguany la sortida/arribada no va ser davant l'ajuntament sinó en una plaça, perquè pels carrers històrics del voltant de l'ajuntament hi feien un mercat iber en motiu del cap de setmana ibèric. A la caminada, quasi la meitat de la gent va sortir corrents (com quasi sempre)! El recorregut va ser el mateix que l'any passat: els que van fer la cursa van arribar a pujar a la Torreta del Montsià, el punt més alt de la serra amb grans vistes al Delta de l'Ebre; i els que vam fer la caminada no vam recórrer tota la Serra del Montsià però déu n'hi do, vam gaudir de la muntanya, de les vistes al mar, del parc del Delta de l'Ebre, i del Massís dels Ports al fons. Hi havia avituallaments força seguits (sort, perquè feia calor!) amb begudes, fruites, xocolata, etc, i un entrepà a mig camí. Durant el recorregut vam trobar diversos cartells divertits posats per l'organització indicant per exemple una baixada xunga, que s'arribava a la darrera pujada, que hi havia unes quantes escales, etc. Petits detalls que fan que valgui la pena repetir la marxa. A partir de la segona meitat del recorregut, a partir de l'avituallament de l'entrepà, vam coincidir amb els darrers corredors, cosa que significa que cada 2x3 havíem d'apartar-nos per deixar-los passar; és impressionant veure'ls però és un pal trencar el ritme tot sovint per deixar-los pas, també és trist veure que hi ha gent que passa de tot i no deixa pas...

A l'arribada ens esperaven un munt d'obsequis (un diploma, una samarreta, un buf, una bossa, un sac de taronges, arròs Montsià, etc) i un dinar :) Ah! També sortejaven regals i... a en Genís li va tocar un petit bolso Reebok de noia, jejeje. Vam acabar més que contents, també perquè l'any passat vam tardar quasi 5 hores i vam ser bastant dels últims i aquest any vam tardar 4h 9m i vam ser dels del mig.

Matagalls - Montserrat 2011

2009 (papa i jo, en la nostra 1a caminada de 24 hores): 20h 38 m

2010 (papa): 17h 20m -> més de 3 hores de millora respecte l'any anterior

2011 (papa): 16h 27m (que haguessin sigut menys de 16 hores...) -> quasi 1 hora de millora respecte l'any anterior

El meu pare em va telefonar el diumenge a les 07:15 dient que ja estava a l'últim control, és a dir que només li faltaven els darrers 3 kms de pujada a Montserrat,  i jo li vaig dir que ja podia anar a pas de tortuga si volia que el veiguéssim arribar perquè estàvem esperant la sortida del primer cremallera que era a les 7:55! i així ho va fer el pobre, jejeje, després va dir que igual l'havien avançat 100 persones! 

com és possible tanta millora???

Enguany, com l'any passat, no he fet la Matagalls-Montserrat perquè només fa 15 dies que vaig fer la Circular d'Oliana. Però... la veritat és que no sé pas si tornaré a fer mai la Matagalls-Montserrat, així el meu pare no anirà al meu pas de tortuga i veurà les seves millores...

La Matagalls-Montserrat és una marxa que val la pena fer alguna vegada! Perquè és una marxa històrica, perquè tant la sortida com l'arribada és en llocs singulars de Catalunya, per l'ambientasso, etc. Tot i que sigui multitudinària (més de 3.000 participants), la organització se les ha empescat any rere any perquè tot surti bé (per exemple, per evitar una immensa aglomeració a la sortida, cada minut surten 20-25 participants). 

Esperant la sortida...

Sortida dels de més de 60 anys (els primers en sortir)

Sortida dels de més de 60 anys (els primers en sortir)

A Collformic (a la sortida) fila de participants i espectadors

Esperant la sortida del primer cremallera...

Arribada del meu pare

Arribada del meu pare

Arribada del meu pare

Per cert, si a la presentació al Parlament van dir que igual l'any vinent farien cursa i caminada, a la sortida de la marxa ho van confirmar explicant que l'any vinent hi haurà la Cursa de la Matagalls-Montserrat a la primavera i que serà d'uns 100km a fer en unes 18 hores i al setembre hi haurà la Clàssica Matagalls-Montserrat d'uns 80km a fer en unes 24 hores. Fins ara havien estat lluitant perquè no fós competitiva però han acabat rendint-se davant les noves preferències dels participants.