dimarts, 13 d’agost de 2013

09/06/2013 5a Marxa Popular de les Valls d'Àneu

Li tenia moltes ganes a aquesta marxa, bàsicament per dues raons: perquè dins la CCCR era una de les marxes que "tastàvem" aquest any, i perquè volia retrobar-me amb les muntanyes d'aquella zona que tant em van agradar al fer per exemple Carros de Foc però que, com que no ens cauen precisament gaire a prop de casa, no visitem gaire sovint.

Vam decidir arribar-nos a Esterri d'Àneu el dissabte a la tarda i dormir al cotxe amb el nostre matalàs inflable per no haver de matinar el diumenge ja que la sortida de la marxa era a les 6 del matí. A més, d'aquesta manera vam poder assistir al briefing on ens van explicar que la marxa de resistència, la marxa popular de 20 km i la caminada popular que tenien lloc en paral·lel l'endemà al matí van néixer com a homenatge a 3 amics que ja no hi són, l'Edu, en Just i en Quique, quina bonica iniciativa! També ens van explicar que al matí havia plogut literalment com si els haguessin tirat galledes d'aigua des del cel però que per l'endemà durant la marxa no es preveia tanta pluja i que semblava que no començaria fins la tarda. Tant va ploure el dissabte que van haver de canviar el recorregut fent-nos fer una mica d'asfalt perquè un pont havia volat, fins i tot ens van ensenyar la foto del pont. Per sort, el diumenge ens va ploure només a estones i no molt fort, en algun moment semblava que el sol ens acompanyaria la resta del dia però això només era com un fugaç miratge perquè de seguida retornava la pluja. I podem dir que ens vam "salvar" perquè una setmana més tard van tenir lloc les fortes pluges i el desglaç que va desbordar la Vall d'Aran.

Marxa Popular Valls d'Àneu

Marxa Popular Valls d'Àneu

46 km
4.634 m de desnivell acumulat
138 participants inscrits
125 participants van acabar
Amb el meu pare vam tardar 10 h 29 m, quedant en les posicions 102 i 103 de la general

Marxa Popular Valls d'Àneu
Marxa Popular Valls d'Àneu

La marxa va estar bé però... em vaig quedar amb ganes de paisatge!!! Ens vam perdre la visió de les immenses muntanyes rocoses nevades al fons, ens vam perdre les fantàstiques vistes que havíem de tenir sobre la vall mentre pujàvem al Refugi del Pla de la Font, i jo què sé què mes!!! Potser és per això que la caminada em va costar una mica tot i no ser de les més xungues... I és que, a l'arribar al refugi (que era el punt més elevat de la marxa) després d'una llarga pujada i no trobar-hi cap recompensa paisatgística i, per tant, no poder aflorar les emocions al no veure res, ni eixamplar el cor per haver superat un repte ni sentir-me petita davant la immensitat de la natura, a l'haver simplement de continuar avall perquè és el que tocava, crec que em va ensopir. I és que els núvols i/o la boira van ser els nostres únics companys de ruta. Potser la culpa és que hi havia posat moltes ganes en aquesta caminada, perquè amb altres caminades també ens hem trobat amb mal temps com aquí o pitjor i no m'ha afectat tant. En fi, que després de fer tants kms amb el cotxe i de dormir al cotxe, la marxa em va saber a poc, no per l'organització, eh?, sinó pq vaig marxar sense haver vist grans muntanyes i grans vistes. Què hi farem! De moment l'evolució humana no ha aconseguit controlar el temps, bé, i que així continuï...

Muntanyes no, però de petits pobles en vam veure uns quants i molts d'abandonats, trista imatge... Pels voltants de la Guingueta d'Àneu, a 3/4 de la caminada, potser va ser on més visibilitat vam tenir, sí, perquè com a mínim aquí vam poder divisar el Pantà de la Torrassa i tot el verd del voltant. Malgrat el temps, als avituallaments ens esperaven amb un somriure; de líquid no ens en va faltar, de sòlid potser n'haguéssim agraït en algun punt més. A l'arribada, un gran dinar (amanida de pasta, botifarra amb patates, fruita, coca casolana, cafè) i una dutxa per recuperar-nos de la caminada.