dilluns, 19 d’agost de 2013

21/07/2013 Les 4 ermites de Ripoll

L'excepció que confirma la norma que el juliol va ser tranquil va tenir lloc el 21 juliol ja que el meu cosí Edmond i la seva dona Lourdes, com a bons ripollesos, ens van portar a fer les 4 ermites de Ripoll.

Els corredors, sapigueu que a principis de juny té lloc la Cursa de les 4 ermites de Ripoll. Nosaltres, però, vam fer la ruta fora del dia oficial i no pas corrent, jejeje. La cursa és relativament nova, enguany ha tingut lloc la 2a edició, però ja fa molts anys que aquesta ruta es pot fer per compte propi ja que està mínimament senyalitzada.

Són uns 22 km amb uns 1.300 m de desnivell positiu. Són com 4 puja/baixa, cadascun amb sortida/arribada a Ripoll, per coronar un rere l'altre els cims i les corresponents ermites que envolten Ripoll: el Catllar, St Roc, St Bartomeu, i St Antoni. Molts corriols i poca pista i poc asfalt.

4 ermites Ripoll

Les pujades més xungues són la primera i la última, la del Catllar i la de St Antoni, ja que són les més llargues i dretes. Però la primera es fa relativament bé tot i ser xunga perquè un està fresc i la última és, doncs, la de més patiment.

Tot i ser el juliol, la calor va ser força suportable (per sort!) perquè va estar una mica nuvolat, vam alternar zones obagues amb zones assolellades, i vam trobar fonts per refrescar-nos (això m'ho havien xivat i per això vaig decidir portar el Bitxo, i és que a l'estiu cal anar amb compte amb els gossos i els cops de calor!).

Curiosament, a part de les típiques vaques pasturant, vam trobar vàries espècies del món animal: 1 conill, 1 escurçó que ens va fer estar força estona en alerta a tots plegats, i la Lourdes va acabar amb picades de formigues "rares". Jo, per variar, amb 2 caigudes, però ara vaig variant el repertori per no fer-ho tant monòton i no només caic de cul sinó també de costat per quedar ben arrebossada de fang.