Diumenge vam moure'ns per les nostres contrades: vam fer per enèssima vegada el Camí Vora Ter de Manlleu a Roda i en enllà, per primera vegada, vam posar els nostres peus a la Ruta del Gurri que ens va portar fins a Vic, teníem ganes de xafardejar aquesta ruta ja que és nova, van inaugurar-la l'1 de juny d'aquest 2013. Si el Camí Vora Ter ressegueix el riu Ter, la Ruta del Gurri ressegueix el Gurri que és un afluent del Ter, les dues estan perfectament senyalitzades, a més incorporen panells informatius als punts de cert interès (ponts amb història, molins, etc), i són assequibles per a tot tipus de persones. Vam fer una gran volta amb moltes ziga-zagues per només moure'ns de Manlleu a Vic, és el que té resseguir el riu, que fas volta per aquí, volta per allà, però va valer la pena. De tant en tant està bé recordar i/o descobrir que a tocar de casa també hi ha coses xules.
Per la cara del meu pare, diria que una caminada massa fàcil per a ell... |
En aquesta ocasió vam ser-hi el meu pare, en Genís (en el dia del seu sant, jejeje), el Bitxo i servidora. I ens va acompanyar un cel amb uns núvols que semblaven creats per un pintor abstracte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada