A mi em fa molt respecte nedar al mar: no veure el fons, pensar que pot aparèixer una medusa, que de cop i volta es pot girar mala mar... Quant hi vaig, nedo fins les boies i prou, si ja em fa certa por arribar fins allà, em fa mooolta por passar d'allà!
Al meu pare, en canvi, li encanta nedar al mar. Suposo que per això fa un parell d'anys va sucumbir a la proposta d'en Lluís Pratdesaba i va fer la Travessia a la Badia de Tossa de Mar (uns 600 m amb un temps de 24:20) i la Travessia Illes Medes - L'Estartit (uns 1.500 m amb un temps de 1:20:05). Des de llavors, però, no havia fet més travessies nedant, senzillament perquè li feia cosa arribar últim. Aquest estiu, per fi, hi ha tornat, aquest cop fent la Travessia nedant al port de St Feliu de Guíxols animat per l'Ultraquim ja que es feia al seu poble i ell era un dels caiaquistes que feia el seguiment dels nedadors. En aquesta ocasió el meu pare ha tornat a ser últim però ha fet els 1.100 m desde Port Salvi fins la platja principal de St Feliu de Guíxols amb un temps de 44:09, cosa que vol dir que ha millorat el seu temps, fantàstic!
En Lluís Pratdesaba, un altre amant de nedar al mar, tampoc hi va faltar.
En Genís i jo la vam fer però... a peu, jejeje, aprofitant que el recorregut de la travessia era paral·lel a la costa. Després, sí, una capbussada al mar, però només fins les boies, no fos cas que no ho pogués explicar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada