02/02/2013 Entrega premis CCCR 2012

Dissabte vam posar la cirereta al nostre repte del 2012, la Copa Catalana de Caminades de Resistència, a l'anar a recollir el nostre premi.

Enguany, 89 persones (guau, molta gent!) hem aconseguit ser campions individuals ex aequo de la CCCR. A l'entrega de premis, moltes cares conegudes i pel que sembla moltes ganes de repetir.

24 hores a muntanya: Olot (26 i 27 de gener de 2013)

El Centre Excursionista d'Olot ha celebrat la 31a edició d'aquesta peculiar caminada anomenada "24 hores a muntanya" i per 4t any consecutiu allà hem estat nosaltres. Sí, 2010, 2011, 2012, i el 2013 sant tornem-hi, i és que té un no sé què que enganxa. Quant es desconeix la dinàmica d'aquesta caminada, sorprèn i es fa dura, molt dura. Quant es coneix, un es carrega de paciència i va fent, cosa que no vol dir que no es faci dura, eh?, però un ja sap què és el que hi ha. Com el seu nom indica, es tracta d'estar 24 hores caminant, bé, hi ha vàries etapes i un les pot fer totes o les que vulgui o les que pugui, seguides o alternades, això sí, sempre tooots els participants hem d'anar juntets, per això he dit lo de la paciència...  Lo bo és que cada any canvien el recorregut. I lo bonic és que es fa coincidir amb la primera lluna plena de l'any.

Aquest any hi ha hagut algunes coses diferents respecte als altres anys, si més no respecte a les anteriors edicions a les que hem participat nosaltres: la sortida/arribada no ha sigut a Olot sinó a la Vall de Bianya, la caminada no ha coincidit amb els dies més freds de l'any la qual cosa ha estat d'agrair, i la gent estava més preparada que mai (s'ha caminat força ràpid i molta gent ha aguantat les 24 hores, ni més ni menys que 44 persones, el doble que l'any passat, algunes eren repetidores d'altres anys com nosaltres, algunes eren noves, i algunes eren molt joves, per exemple, hi havia un noi de 17 anys).

El recorregut total ha sigut de més de 70 km i d'uns quasi 3.000 m de desnivell positiu i, sortint de la Vall de  Bianya, ens ha portat per Sta Llúcia de Puigmal, Vallfogona de Ripollès, el Castell de Milany, Vidrà, sota el Puigsacalm, Sant Privat, Riudaura, i St Miquel del Mont, per retornar a la Vall de Bianya.

A les 3 primeres etapes, que a sobre eren les que presentaven més desnivell i més terreny tècnic i algunes d'elles coincidien amb la nit, s'ha anat ràpid. I a les 2 darreres etapes, diumenge al matí, s'ha anat més a poc i a poc i el recorregut ha estat més fàcil però, com hi havia ganes d'arribar, son i cansament, s'han fet eternes. Sort de la companyia que ho fa tot més amè!

Aquest any, en Pere i la Carme (que deien que només farien les 2 primeres etapes), el meu pare, i jo hem aguantat les 24 hores, i en Lluís Pratdesaba ens ha acompanyat durant la 2a etapa (la més accidentada).

Què dir de la 2a etapa... Mentre la fèia flipava però un cop acabada, com més hi penso, més ric... Vam passar per un sender GR que ningú diria que era un GR perquè, com va dir en Pere, allò semblava Humor Amarillo ja que hi havia arbres i arbustos caiguts per tot arreu, de manera que en lloc de seguir un camí vam haver de saltar per sobre o de passar per sota diversos obstacles, ja només hagués faltat que haguessin estat en moviment. Aquest camí impracticable es va fer però, en canvi, un dels destins de la caminada, el Castell de Milany, es va quedar per fer degut a la boira i que era de nit (per evitar possibles accidents), ens vam quedar a només pocs metres. I sort d'anar amb guia perquè... ens vam perdre i vam haver de desfer un tros de camí! Ara bé, tot i els obstacles i de perdre'ns, arribàvem a Vidrà més d'hora del previst així que, au!, a fer una volta més, una pujada i una baixada. I per acabar comentar que vam travessar bastantes tanques del bestiar a través d'unes estretes i curvades "portes" que van fer que molta gent es tragués les motxilles i les transportés sobre el seu cap per travessar les portes, unes imatges curioses per recordar.

 

Com tantes vegades, en Genís i el Bitxo ens van venir a rebre a l'arribada. Gràcies!

20130120 NAPAF Guilleries (versió light)

Després de l'experiència de l'any passat (veure: crònica i reportatge visual), per més que em diguessin que la NAPAF (No Apte Per A Friquis) d'aquest any era light, no les tenia totes... Finalment, en quant a kms i a desnivell, light, light, no va ser, però tampoc va ser excessiu, el que havien de ser uns 24 kms van acabar essent uns 28 km i uns 3.000 m de desnivell acumulat ja que vam arribar a fer 3 cims (St Benet que va quedar pendent l'any passat i que és un 100 cim, St Gregori, i Puigdefrou), però sí que és cert que va ser light pel que fa als camins, ja que vam passar per pistes i corriols "normals" i no vam senglejar com l'altre cop, és a dir, no vam passar pel dret excepte en un parell de petites ocasions (el darrer tram de pujada a Puigdefrou, i els darrers kms de baixada a Osor). La veritat és que vaig trobar a faltar una mica d'aventura aquest cop... Seeempre, m'estic queixant, si és xungo perquè és xungo i si és light perquè és light! Potser això no ho hauria d'haver dit gaire alt perquè llavors vaig haver d'escoltar que la pròxima serà Xtrem! Cagadeta, cagadeta, però si puc allà seré, jejeje

Vam ser una bona colla, alguns ja coneguts i d'altres que ens vam conèixer, alguns van córrer, d'altres vam caminar. Crec que per a tots va ser un gran dia per descobrir novament les Guilleries, per compartir kms, xerrameques i preparar nous reptes amb gent afina, i per arrodonir-ho amb un bon dinar. La primera sortida "de resistència" d'aquest any ens ha deixat un bon record. Gràcies, Lluís Vila!

Aeròdrom / camp d'aviació de Sant Julià de Vilatorta. Ruta dels refugis.

Diumenge vam fer una caminada suau pel que fa a dificultat física però intensa pel que fa a contingut cultural i històric. En Lluís Pratdesaba ens va fer de guia pel veïnatge de casa els seus pares, per llocs on ell de petit havia jugat desconeixent-ne la transcendència, per llocs que han estat recuperats i transformats per tal de donar-los a conèixer (alguns han estat tapiats per evitar accidents, alguns estaven amagats i ara han vist la llum).

Recentment es va inaugurar a St Julià de Vilatorta una ruta circular d'uns 9 kms que passa per varis refugis, un hangar i un polvorí de la Guerra Civil Espanyola, es pot trobar informació a la web de l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i a la web Diari de Guerra. Doncs en Lluís ens va portar a fer aquesta ruta però de tant en tant ens en va fer desviar per descobrir-nos altres llocs com per exemple Saladeures, una gran casa, taaant, que sembla un castell.

Vam ser una bona colla: en Lluís, el meu pare, en Genís, la Cristina, la Mireia, l'Ester, el Bitxo i la Boira, i servidora.

Un 100 cim: Puig de la Força 739 m. I... bye bye Nadal!

A l'espera dels caps de setmana atapeïts de caminades, aprofitem per fer cims.  Si vam acabar l'any 2012 amb un 100 cim, ara hem començat l'any 2013 amb un 100 cim. En aquest cas, un cim incorporat l'01/01/2013 a la llista dels 100 cims d'Osona: el Puig de la Força.

La veritat és que havíem estat a tocar d'aquest cim algunes vegades però mai hi havíem posat els peus. Diumenge, per arribar-hi, vam seguir les indicacions de la web pujades.net: vam pujar des de l'Embassament de Sau (des de l'hotel restaurant La Riba) fins als Cingles de Tavertet (on hi ha el Puig de la Força) per uns corriols i vam baixar-ne per uns altres corriols, per així fer una ruta circular. Vam ser-hi el meu pare, en Genís, jo, i el Bitxo. Va ser una excursió curta però intensa pel que fa al fort desnivell de pujada, als trams aeris, les vistes paisatgístiques, i les aparicions d'animals.

Un cop a casa, com no podia ser d'altre manera, vam celebrar el dia de reis amb un tortell i unes figuretes de massapà.

 

I, a la tarda, per dir definitivament adéu al Nadal i per aprofitar les coses bones que fan al meu poble, vaig anar a la pista de gel de Manlleu a fer uns cops de cul i unes rialles amb amics.

31/12/2012 St Silvestre Manlleuenca

Primera participació per part meva en una cursa. Ha sigut una espècie de posada a prova, de juguesca, de... va! Però de moment la cosa es queda aquí. Caminant xerres ara amb l'un i ara amb l'altre, et pares a mirar això i allò, no et preocupes de cronòmetres ni res, i el córrer és un altre rotllo que de moment no hi ha manera que m'atrapi. 

La St Silvestre és una cursa diferent, per despedir l'any, per anar disfressat, amb molta gent animant, de només 5 km, fent 2'5 voltes en una avinguda de Manlleu així que en tot moment tens corredors davant, darrere, al carril del costat, i tots contents i saludant. Per això, després d'uns anys animant-hi al meu pare, em vaig animar a participar-hi. I, sens dubte, per a fer una cursa puntual, és una bona elecció.

A les 7 i pico de la tarda del darrer dia del 2012, amb fred però amb molt d'ambient, es va iniciar la cursa. La veritat és que sort del bon rotllo d'aquesta cursa que em va anar distraient, per exemple, quant algun nen estirava els braços esperant fer un "xoca-la" amb els corredors, quant veia passar el meu pare o d'altres participants disfressats, quant algun conegut em deia alguna cosa, i sort que en Genís va córrer al meu ritme en tot moment, donant-me ànims, perquè... em ratllo moltíssim corrent! Però va anar bé: vaig córrer al meu ritme, és a dir, a poc a poc, però sense parar en cap moment i sense fer trampes agafant dreceres, i no vaig arribar última! Després de només 4 entrenaments, segons el cronòmetre d'en Genís, vam fer els 5 km en 32 m 11 s.

Un 100 cim: Puig Cornador 1.229 m

Diumenge, en la nostra darrera sortida a muntanya de l'any 2012, vam voler fer un 100 cim, el Puig Cornador. I em feia il·lusió dir-vos que amb aquest cim fèiem net dels 100 cims d'Osona i el Ripollès, les comarques que més ens coneixem, però resulta que aquesta frase és certa només fins 31/12/2012. Això és perquè la FEEC ha actualitzat la llista dels 100 cims i a partir de l'01/01/2013 hi ha alguns cims que s'han afegit i hi ha alguns cims que s'han eliminat. Ara, alguns cims que havíem fet com a 100 cims no compten i alguns cims que havíem fet que no eren 100 cims ara sí compten. Personalment estic d'acord amb que hagin eliminat de la llista cims com la Creu de Montagut però per altra banda m'ha sorprès que hagin eliminat cims com Sant Amand, poc conegut per ser eclipsat pel Taga, però on cal fer una bona pujada que es veu recompensada per bones vistes. Alguns dels cims nous de la llista són per exemple l'Enclusa on, tot i que no és necessària una gran excursió per assolir-lo, és cert que el seu entorn és bonic.

Bé, seguint les indicacions del blog El repte dels 100 cims, el meu pare, en Lluís Pratdesaba, el Bitxo i jo vam deixar el cotxe a Alpens i vam fer una ruta circular passant per la Roca de Pena, assolint el Puig Cornador i l'ermita Santa Margarida de Vinyoles, on vam esmorzar aprofitant que hi havia unes vistes realment espectaculars a totes bandes, vam passar per les cases rurals de Sant Martí i de Portavella, aquesta última espectacular per lo immensa que era i lo ben reformada que estava, i... no vam saber trobar un camí de tornada a Alpens com a l'autor del blog "El repte dels 100 cims"! però la nostra pèrdua no va ser en va ja que ens va fer passar per una casa de pagès diguem que especial... semblava deshabitada però alhora estava clar que algú en tenia cura perquè estava plena d'animals en llibertat ben cuidats: gallines, gats, un gos que ens va venir a saludar, i un guarà amic del gos que va sortir a rebre'ns amb una cridòria que a l'acte literalment em va acollonir i que, quant va haver acabat la seva llaaarga cridòria, es va dedicar a anar encuriosit una bona estona rere el Bitxo, per retornar finalment al costat del seu company de fatigues, el gos de la casa! tot plegat va semblar una visió/il·lusió/somni, jo ja m'imaginava que també sortiria a rebre'ns un elefant o vés a saber quin altre animal... nosaltres, per retornar a Alpens, vam fer una marrada que ens va portar a una pista que ja no vam deixar fins arribar al poble.

26/12/2012 Cursa Entre Ponts (Roda de Ter)

Abans d'afartar-nos de torrons i altres menjars de Nadal, en Genís, el Bitxo i jo vam anar varis cops platja amunt i avall. Paral·lelament, el meu pare i en Lluís Pratdesaba van anar a estirar les cames al Castell de Besora.

Després, panxacontents, com l'any passat, el dia de Sant Esteve vam anar a la Cursa Entre Ponts de Roda de Ter: en Genís, el Bitxo i jo no hi vam participar però vam treure-hi el cap per animar als corredors i per això vam anar/tornar a Roda pel camí Vora Ter; allà ens vam trobar a la meva mare i a la meva tieta també amb la intenció d'animar, i al meu tiet Ramon que hi corria; a qui no vam veure va ser al meu pare però, com que el Bitxo es va tornar boig per una caputxeta vermella, els nostres crits d'ànim van anar per ella (i el meu tiet, és clar).

La cursa és de "només" 5 km però té el seu què perquè és un continu puja-baixa pel pont nou i pel pont vell de Roda de Ter. A l'acabar, els atletes són recompensats amb coca i xocolata desfeta. Es poden consultar les classificacions dels 300 i pico participants aquí. El meu tiet va fer un temps de 22:25 i la caputxeta vermella va fer un temps de 23:16, ambdos van millorar els seus temps de l'any passat.

 

Bones festes!

16/12/2012 Eco Mitja Marató "Ciutat de Vic"

Diumenge 16 de desembre hi va haver molts actes solidaris amb La Marató de TV3. Un d'aquests va ser l' Eco Mijta Marató "Ciutat de Vic". Per cert, el nom d' ECO ve pel fet de que la bossa que donen a tots els participants està plena de productes ecològics i de que com a premis no donen trofeus i medalles sinó lots de productes ecològics. O sigui, és una cursa solidària i ecològica.

El meu pare va fer un temps de 01:51, millorant algun minut respecte l'any passat.

I el meu tiet Ramon va fer un temps de 01:45, quedant 1r de la seva categoria, olé!

La meva tieta, en Genís i servidora vam estar deambulant per Vic i per la pista d'atletisme per veure i animar als participants.

06 i 08/12/2012 Cursa Atlètica de Tona + Marató de Muntanya l'Ardenya

Hi ha qui va aprofitar els festius 6 i 8 de desembre per apuntar-se a totes les curses que se li van posar al davant. El meu pare, per exemple.

Autor de la foto: perepeterpan

El 6 de desembre va participar a la XXXIV Cursa Atlètica de Tona, d'uns 6 kms pels carrers del poble, dins els actes de la Festa Major Sant Andreu. En allà va coincidir amb amb el meu tiet Ramon i amb la Lourdes (la xicota del meu cosí).

I el 8 de desembre va participar per segon cop a la Marató de Muntanya l'Ardenya. Hi havia vàries distàncies a escollir: cursa popular 10 km / mitja marató 21 km / marató 42 km / marató i mitja 63 km. El meu pare va fer la marató amb un temps d'unes 7'5 hores, com l'any passat, tot i que per algun lapsus no surt a les classificacions. Enguany no va compartir línia de sortida ni quilòmetres amb en Pere & family & amics però sí que va coincidir amb ells en un avituallament ja que feien de voluntaris, tasca tant o més esgotadora que córrer la pròpia marató, jejeje

Hi ha qui els festius 6 i 8 de desembre, per circumstàncies vàries, va estar en mode "pause". Servidora i Genís, per exemple. Bé, vam fer alguna passejada (no va arribar ni a caminada però com a mínim vam estirar les cames). I no va ser a la muntanya sinó a la platja.

02/12/2012 Cursa Muntanya del Farell

El meu pare i el meu tiet Ramon van participar a la Cursa Muntanya del Farell de Caldes de Montbuí desafiant el fred; la meva mare i la meva tieta van estar en tot moment a la sortida/arribada animant; i en Genís, el Bitxo i jo, que havíem planejat sortir una horeta abans de la cursa, fer xino-xano els 13'2 km del recorregut de la cursa per un circuit de terra i asfalt, i veure passar els corredors a mitja cursa en plena muntanya, vam començar a caminar més tard de lo previst, vam acabar caminant molt però sense anar enlloc en concret, i vam veure passar els corredors per una carretera just abans de que s'enfilessin a la muntanya, vaja, tot al revés...

Si la sortida de la cursa era a les 10, nosaltres abans de les 9 ja començàvem a caminar però de seguida vam desfer les passes perquè ens vam adonar que no vèiem senyals enlloc. Vam anar a preguntar a uns organitzadors/voluntaris i aquests ens van dir que a les 9:30 començarien a senyalitzar, així que els vam demanar si ens podien explicar una mica el recorregut i, després d'estar una bona estona xerrant entre ells de si per aquí o per allà, ens van dir per on tirar. I vam tirar i tirar, i entremig vam anar preguntant a gent, i vam aconseguir sortir del poble i... la vam ben pifiar! Vam veure un indicador que deia "Sender de la Torre Nova" i, com que era el primer punt de muntanya per on passava la cursa, vam abandonar la carretera on estàvem i cap allà vam anar nosaltres, primer per una pista amb llambordes i després per una pista de sorra. A mi no em feia gaire bona espina el fet que la pista no guanyés alçada i que portéssim una bona estona caminant i encara no arribéssim a la Torre Nova tenint present que estava a menys de 5 km de la sortida, així que a la que va passar un senyor passejant un gos li vaig dir "per aquí anem a la Torre Nova, oi?". I el senyor ens va explicar que no, que havíem de desfer el camí i, un cop a la carretera, agafar just el següent trencant. Total, que encara no havíem arribat de nou a la carretera que ja sentíem gent animant els corredors. I vam arribar a la carretera i, excepte els primers, vam veure passar tots els corredors. Després vam decidir que per pebrots arribàvem a la ditxosa Torre Nova i així ho vam fer (per cert, el recorregut de la cursa es desviava just abans d'arribar-hi), i després inclús vam tirar una mica més amunt i em vaig entretenir collint fredelucs fins que vam veure que es feia tard i vam desfer el camí. Però vam acabar perdent-nos l'arribada del meu pare i del meu tiet.

A la cursa hi van participar quasi 800 corredors. Doncs el meu pare va fer un temps de 01:22:42 quedant 541è de la general i el meu tiet va fer un temps de 01:17:58 quedant 417è de la general i 1r de la seva categoria, súper bé!

Abans de marxar a casa, tots plegats vam anar a fer un volt a la Fira de Nadal i Mercat d'Artesans de Caldes de Montbuí. La veritat és que em va sorprendre agradablement perquè la vaig trobar força gran i amb molta varietat de paradetes. Si fins i tot repartien caldo fet amb aigua termal! De tant en tant veies una dona amb una galleda omplint-la a la font del lleó que treu aigua a 75ºC! Molt recomanable.

Un 100 cim: Montfalgars 1.610 m

Diumenge vam pujar a Montfalgars des de Rocabruna (prop de Camprodon) seguint les indicacions que vam trobar al blog maifemcim.cat (francament, Montfalgars no ens sonava de res, i això que tampoc ens cau tant lluny!). Va ser un cim rar en el sentit de que mentre el pujàvem teníem unes vistes impressionants però dalt del cim res de res perquè resulta que està al bell mig d'un bosc de petits avets que tapen totes les vistes. El cim està coronat per un punt geodèsic.

L'excursió va ser d'uns 13 km amb un desnivell positiu d'uns 650 m. Fins a sota el Coll de Vernadell va ser anar fent sense problemes, guanyant desnivell a poc a poc, bàsicament fent kms fins aproximar-nos als peus del cim. Però després la cosa va canviar. La pujada al Coll de Vernadell va ser per un dret corriol que semblava que fos una cascada sense aigua i després la pujada al cim tot seguint unes estaques clavades a terra va ser una d'aquelles pujades que semblen no res però que acaben fent patir per ser més llargues i dretes del que a priori semblen. Així que, de tant en tant, petita parada per agafar aire i admirar les vistes i les seqüeles de la tardor, i després a rempendre el camí amb energies renovades.

La pujada/baixada al cim, en el punt de les estaques, estava plena de vaques (per cert, d'un color gris molt xulo). Com que són uns animals molt curiosos, mai s'aparten o en tot cas ho fan mooolt lentament i, anant amb el Bitxo, molts cops el que passa és s'acosten fins a ell. Doncs va i per primer cop en ma vida veig fugir a tot córrer unes vaques (mentida, algun cop n'havia vist córrer però perquè la Duna, la dàlmata del meu germà, les empaitava amb el seu instint de caça)! I dos cops, quant pujàvem i quant baixàvem! Potser aquestes estan poc acostumades als intrusos perquè la veritat és que no vam trobar a ningú en tot el camí...

Com que l'excursió no va ser molt llarga, a la tornada vam entretenir-nos sense èxit en buscar l'entrada a unes antigues mines i a collir bolets literalment arrossegant-nos a 4 potes per entremig d'arbustos, arbres, herbes i tal, fent-nos alguna ferida de guerra (veure el nas del meu pare), però és que hi havia una plantació de rovellons gegants súper amagats entremig les fulles del terra caigudes dels arbres. Va valer la pena perquè, amb només mitja horeta, vam omplir 3 bosses! I els que vam deixar!

Els presents en aquesta ocasió vam ser el meu pare, en Lluís Pratdesaba, en Genís, el Bitxo i jo.

18/11/2012 Mitja Marató de Ripoll

Diumenge el meu tiet Ramon i el meu pare van participar a la Mitja Marató de Ripoll, era la 34a edició, quasi res. Enguany en paral·lel s'hi estrenava una cursa popular de 6 km però evidentment ells van optar per fer el màxim de kms possible.

La ruta de la mitja marató sortia a tocar del camp municipal de futbol de Ripoll, travessava Ripoll, arribava fins a Sant Joan de les Abadesses, tornava a Ripoll i tenia l'arribada davant el monestir. Tota la ruta transcorria per la carretera C260, tallada al trànsit en els dos sentits de la marxa per a l'ocasió. 

En Lluís Pratdesaba, en Genís, jo i el Bitxo vam fer seguir la ruta del ferro Ripoll - Sant Joan de les Abadesses començant abans de l'hora d'inici de la mitja marató per tenir una mica de marge ja que nosaltres caminàvem i el meu pare i el meu tiet corrien a la mitja marató, vam aturar-nos poc abans d'arribar a Sant Joan de les Abadesses per animar als corredors des del primer fins a quasi el darrer, i després vam tornar a Ripoll per la C260 essent avançats per la majoria dels corredors, des del primer fins a quasi el darrer. Ens van sortir uns 13 kms.

A Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses hi havia gent animant, per exemple, poc abans de l'arribada, a l'entrada de Ripoll, hi havia gent amb gralles i tambors. Però al bell mig de la carretera C260, a part de nosaltres 4, només hi havia alguna persona en algun encreuament i evidentment els dels avituallaments, i prou, potser per això alguns corredors al veure'ns ens deien que els animéssim si precisament en el moment en que ells passaven nosaltres ni aplaudíem ni cridàvem, que bo!

Va ser la tercera mitja marató del meu pare. Tot i que deia que no havia entrenat el córrer, va fer més o menys el seu temps, si bé va dir que havia patit una mica i l'endemà fins i tot va tenir alguna agulleta, em costa de creure! Aquesta setmana ja torna a entrenar el córrer, jejeje

El meu pare va fer un temps de 1:55:56 i va quedar 398è de 465

El meu tiet Ramon va fer un temps de 1:45:44 i va quedar 311è de 465

RESUM 2012

Ja sé que encara no s'ha acabat l'any però, com que d'aquí a finals del 2012 en principi les caminades que farem seran normaletes en quant a quilometratge i com que tinc certa nostàlgia de les aventures passades, m'he entretingut a recordar i a fer un recompte del que hem fet enguany d'especial per a nosaltres, bàsicament el repte que ens havíem proposat de la CCCR.

11/11/2012 XVIII Marxa del Garraf

Característiques de la Marxa del Garraf:

45 km

3.214 m desnivell acumulat

918 participants inscrits

776 participants van arribar

El papa i jo vam fer un temps de 10h 28m

Obsequi: una samarreta tècnica màniga llarga (genial! perquè de màniga curta en tenim un munt però de màniga llarga no!)

Aquesta era la darrera caminada de resistència de la CCCR 2012 (snif, snif, snif)

Pensava que la història es repeteria i que com l'any passat ens plouria i trobaríem fang, fang i més fang, però no. A primera hora tot pintava bé, a mig matí van caure quatre fines gotes i, tot i que a partir de llavors la nuvolositat ja no va marxar, el temps només ens va amenaçar, no va acabar fent res de res. Així que vam poder divisar amb condicions el Parc Natural del Garraf i el mar que, a primeres hores del matí, era d'un bell blau elèctric. No sé si perquè estem més acostumats a veure muntanya que mar o perquè ens sabia greu veure tantes explotacions de pedra però vam acabar fent un munt de fotos al mar i poquíssimes a la muntanya...

A l'haver-hi tanta gent (900 inscrits), la veritat és que no esperava veure cares conegudes. Però va ser tot el contrari: vam fer els 10 primers kms de pujada fins al 1r control/avituallament amb en Pere i la Carme, poc abans d'arribar-hi vam coincidir amb uns de Sabadell que també participen a la CCCR, fent un petit descans en aquest 1r control/avituallament ens va aparèixer en Manel, després de baixar fins a la platja del Garraf va i al 2n control/avituallament trobem a l'Albert de Llançà que, per despedir la CCCR, acabava de fer una capbussada al mar (llàstima que ens la vam perdre!) i ens oferia bunyols de l'Empordà i un gotet de garnatxa (mmm!), a continuació vam fer un parell de trams sols però al 4t control/avituallament on hi havia un entrepà de botifarra vam tornar a trobar-nos a l'Albert de Llançà que ens va acompanyar fins al 5è control/avituallament, és a dir, vam fer el cim de la Morella amb ell i vam riure junts al patinar constantment al baixar-ne, i finalment la llarga baixada fins a l'arribada la vam fer sols però coincidint tot sovint amb cares conegudes de la CCCR (de Mataró, de Castelldefels, etc). Ah! fent cua a la sortida vam veure el gos que fa caminades de resistència i que feia temps que no vèiem! I resulta que també és campió individual de la CCCR, jajaja! A l'arribada, l'Àlex, un amic de l'Albert de Llançà, va i va treure de la seva motxilla dues ampotlletes de cava i rajoles de mousse de xocolata. Si és que tots estem contents d'haver participat a la CCCR però tots estem tristos de que s'hagi acabat... 

Tot i ser una marxa multitudinària, la veritat és que l'organització és perfecta. La sortida, tot i que cal fitxar, és ràpida, bé, al cap de no res s'ha d'anar en fila índia a l'agafar un corriol de pujada que ja no es deixa fins al 1r avituallament, al km 10 aproximadament, però només és aquest tros, després un ja pot anar al seu ritme i, enguany, per evitar molèsties als corredors, aquests han sortit primers. Els avituallaments estan molt bé (donuts, entrepans, xuxes, fruita, etc), si bé és cert que vaig trobar a faltar coca-cola en alguns d'ells (fins al final no vaig poder satisfer aquest meu desig). Senyalització perfecta. Ruta ideal per conèixer la zona, barrejant mar i muntanya. I voluntaris atents i sempre amb un somriure. Tot perfecte si no hagués estat pel meu nas a vessar de mucositat: vaig tenir algunes dificultats per respirar bé i vaig gastar un munt de mocadors (i més que n'hagués gastat si no els hagués hagut de racionar perquè m'arribessin per tota la marxa!).

Bueno, esperem retrobar les cares conegudes de la CCCR a la "festa" que organitzarà la FEEC a principis de l'any vinent o el dia menys pensat caminant per algun dels fantàstics racons del nostre país.

I després de la CCCR 2012 què? Ja veurem...

Sauva Negra i Castell de La Popa

Diumenge vam fer un passeig fins al Castell de La Popa i vam collir alguns fredelucs a la Sauva Negra. Estava pendent des de feia 1 any! I, com va dir un senyor d'un grup que vam trobar dalt del castell, fa goig l'entorn ara a la tardor.

En aquesta ocasió l'expedició va estar formada pel meu pare, en Genís, servidora, i la Duna i el Bitxo. I, de tant en tant, també una pluja fina.

Un cap de setmana "tranquil" abans d'encarar la darrera caminada de la CCCR, la Marxa del Garraf.

27/10/2012 XXI Rasos de Peguera - Manresa

Característiques de Rasos de Peguera - Manresa:
82 km
1.207 m pujada
2.782 m baixada
139 participants van prendre la sortida
135 participants van arribar (quasi tots!)
El papa i jo vam tardar 16h 41m

Al final va anar millor del que pensava. Em feia por tanta baixada però vaig acabar cansada com altres marxes de resistència i punt, cap lesió ni cap dolor ni cap agulleta ni cap ampolla de record. Hi havia molt desnivell de baixada, sí, però en realitat només 2 baixades eren xungues (la de Rasos de Peguera, només de començar, i la de Taravil poc abans del km 20), la resta eren baixades més suaus o més de pista que s'alternaven amb trossos plans i trossos amb petites pujades/baixades, bé, i alguna "piscina" per creuar.

També la sortida va anar millor del que pensava. M'imaginava un caos al corriol de forta baixada que hi ha només de començar però, com que la caminada no era multitudinària i com que abans de sortir fitxaven un a un tots els participants, més o menys la sortida va ser esglaonada i en cap moment hi va haver un tap de gent. Ara bé, un cop em vaig girar i em van venir ganes de tirar una foto perquè era impressionant veure un munt de gent en plena baixada, però al final em va fer por que la manada m'envestís, jejeje. Tot i això, vam coincidir amb més boletaires que participants a la marxa (la carretera fins a Rasos de Peguera estava plena de cotxes de boletaires i de marxaires només n'hi havia 139)! Crec que d'aquesta primera baixada va ser més xungo el fet de cada dos per tres haver de creuar la carretera tot saltant les valles que no pas la pròpia baixada, com a mínim per a mi que sóc baixeta i les cames no donen gaire de sí a l'hora de superar obstacles. També he de dir que vaig veure més d'una patinada i més d'un cul a terra a la baixada...

A la meitat del recorregut vam tenir un petit contratemps. Superada la pujada més xunga de la marxa, si és que se'n pot dir xunga d'aquesta pujada (Serrateix), hi havia un control. Nosaltres vam veure un cartell ben gros que posava CONTROL enganxat a un càmping però vam estar mirant i remirant i no vam veure res, ni taula amb menjar ni participants ni res, a més el càmping es deia l'Hostalet i no Serrateix, juntament amb la paraula "control" no hi havia cap referència ni a la marxa ni al Centre Excursionista Comarca Bages, així que vam pensar que igual el cartell era del càmping per anunciar a la gent que passés per recepció abans d'entrar al càmping, no se'ns va acudir entrar al bar del càmping i vam pirar. Poc després, al començar a baixar, vaig veure clarament que ens havíem passat el control i el papa va entrar en la seva fase "estic cabrejat" i va començar a caminar tope ràpid i a engrandir la distància entre ell i jo (sort que era baixada i pla, i no pujada, així jo també podia anar una mica ràpid), i jo vaig començar a patir per si l'organització ens estava buscant però al fulletó que ens havien donat no hi havia cap mòbil per avisar en cas de qualsevol incidència/imprevist. Tan ràpid vam anar (només vam parar uns segons per posar-nos els frontals) que vam atrapar en Manel (ostres, tu! quant pensem veure't no hi ha manera de trobar-te i quant menys ens ho pensem va i els nostres camins es creuen!) i nosaltres histèrics vam explicar-li el que ens havia passat, i altra cop a caminar ràpid fins al següent control on, també histèrics, els vam explicar que ens havíem saltat el control anterior i que no havíem pogut avisar a l'organització i... no va passar res, es veu que sempre hi ha algú que se'l salta perquè està "amagat" dins el bar del càmping. En aquí, morts de gana, ens vam atiporrar de croissants petits de xocolata, mmm. Així vam compensar el control que ens vam passar que es veu que era el millor en quant a menjar i que, a més, era acollidor perquè hi havia una llar de foc.

Vam anar força bé tota la marxa excepte en els dos darrers trams, se'ns van fer eterns... El penúltim tram (pels voltants de Callús) va semblar un laberint i jo, a sobre, estava en plena crisi de son, i l'últim tram va ser una ratllada mental total perquè anàvem veient Manresa però anàvem fent voltes i més voltes allunyats d'ella i pujades/baixades i més pujades/baixades, amb les ganes d'arribar que teníem i el vent i el fred que feia, això va ser brutal! En aquí el meu pare estava en la seva fase "vull arribar" i anava tope ràpid i anava engrandint la distància entre ell i jo, encara sort que als encreuaments s'havia de parar una estona per estudiar per on avançar que sinó... La senyalització era una ratlla blanca, una ratlla blava, i una ratlla blanca. Hi havia moltes senyals però, com que eren semblants a les d'un PR o d'un GR, és a dir, no eren gaire grans i no eren fosforescents, a la nit als encreuaments calia aturar-se per descobrir on eren per seguir per un camí o per un altre.

A l'arribada ens vam reanimar amb l'escalforeta d'un lloc tancat, un pica-pica, una dutxa amb aigua més freda que calenta, i l'alegria de tenir la marxa a la butxaca i també la CCCR (ja tenim suficients punts!!!) Com diu l'Albert de Llançà, sap greu que això ja s'acabi... la setmana vinent la Marxa del Garraf i punt i final per aquest any...

Per fi, després de molt de temps, una caminada sense pluja i sense núvols! Això ens va permetre gaudir de les vistes d'aquesta zona poc coneguda per nosaltres, i dels colors i dels fruits de la tardor amb tota la seva esplendor, veure les magnífiques tonalitats de la natura al pondre's el sol, i a la nit veure les estrelles i la imponent lluna plena, un gustàs. Llàstima del vent i del fred a la part final de la caminada (quant vam pujar al cotxe, vam veure que estàvem a només 1 o 2 ºC).